A poc a poc torno, cansada i amb ganes de reeixir, de tornar a escriure, d'oblidar passats i retrobar presents. De molta feina feta, de primavera i de ganes de bon temps. De paraules llegides i escoltades. De xerrar amb els veïns, de seguir sent la Mac i no l'altra jo de mi mateixa, dels meus jos i dels vostres tus.
6 comentaris:
Per si no ho sabies, t'estàvem esperant.
Gràcies!
Endavant doncs! :-)
Bon dia, Miquel, amb el bon temps ens deixondim igual que les orenetes.
Serà la primavera? ;)
B7s
Potser sí, però la primavera em cansa, deu ser això que en diuen astènia.
Publica un comentari a l'entrada