Emili Teixidor, vida i mort

Reedito el post d'ahir, i avui només puc recomanar, si m'ho permeteu, una lectura indispensable per a petits i grans: L'amiga més amiga de la Formiga Piga.
També que escolteu, amb molta atenció, si veieu la pel·lícula Pa Negre, l'accent i el vocabulari d'Osona.
Gràcies!

Ànima esquinçada (El temps envelleix de pressa)

Diré que, vaig descobrir Antonio Tabucchi gràcies al senyor Estranger (Onsevol), i que vaig llegir un llibre de contes que no recordo el títol, perquè si alguna cosa no tinc és memòria. Que recordo perfectament el conte de la “piga”, jo en dic així perquè tampoc en recordo el títol. I que després a estones robades en va seguir Piazza d’Itàlia, i que fa molts pocs dies tancava l’última pàgina d' Afirma Pereira.

Darrerament la mort se’m fa present arreu i em falta temps per fer tot allò que voldria. Com que em veig obligada a alentir el temps, cosa que agreixo en part, us deixo un petit fragment del llibre que reflexiona abastament sobre la mort, no és casual que a Monteiro Rossi se’l va contractar per fer esqueles que mai arribà a publicar.

...

Trobo que és una cosa molt poc correcta, va replicar Pereira. Oh, va respondre Monteiro Rossi, no sé fins a quin punt, però vostè, doctor Pereira, ja ho sap què criden els nacionalistes espanyols’, criden viva la muerte, i jo sobre la mort no sé escriure, a mi m’agrada la vida, doctor Pereira, i jo tot sol no hauria estat capaç de fer necrologies, de parlar de la mort, de debò no sóc capaç de parlar-ne. En el fons el comprenc, afirma que va dir Pereira, jo tampoc no puc més.

...

SER O NO SER ( HOME I DONA)

Diferències morfològiques (en el crani d’homes i dones).

Ahir per primera vegada a la meva vida vaig tenir un parell de cranis humans, ep vertaders, a les meves mans.El primer que em va venir en ment va ser l'escena del Hamlet: Ser o no ser. 

Eren els cranis d’un home i una dona de l’espècie Sapiens Sapiens. Només hi ha tres diferències morfològiques entre els uns i les altres.  La primera  entre cella i cella, els homes hi tenen un os que sobresurt lleugerament, una mena de bultet, en canvi en  les dones l’os és completament aplanat. La segona al final de l’occipital, els cranis masculins presenten un petit allargament en forma d’u, en les dones és completament arrodonit. I la tercera diferencia es troba en el paladar inferior, la forma del paladar femení és més fonda i estreta, en l’home és més ampla i plana.

-Mira, ara no sé quin títol posar-hi.

Aquest matí he vist la mort a través d’uns ulls blau cel, i m’he espantat perquè la transparència dels ulls eren alhora una finestra i un mirall. L’home que sap que ha de morir necessàriament, s’enfada, amb tothom, amb ell mateix, però manté la il·lusió i l’esperança en els altres, en la família, els amics, els coneguts.

Gaudim, malgrat tot, de les foteses del dia a dia, pot ser perquè no en tenim d’altres i ens entestem en cercar majors transcendències.

També he vist la mort actuant en directe i, aquesta no té més conseqüències que les que nosaltres patim en no pensar-hi.

A més, sospito que qui no tem la mort és perquè la viu. Sembla una ironia però qui més tem la vida més tem la mort. Així com per aprendre ens hem d’equivocar, per ben morir hem de saber viure bé, però quina tasca més difícil. Segurament no hi ha objectius finals, només hi ha petites fites que cal superar dia a dia, que mai ens satisfaran, perquè per aprendre s’ha d’estar constantment insatisfet.