Quan la porta s’obrí, ella entrà lentament amb els peus descalços i
sigil·losament per a no despertar-lo. El comissari dormia sota les flassades
blanques del llit amb dosser de fusta pintat de color blanc. Un glop d’arbre
fornia les quatre columnes un pèl retorçades seguint el contorn d’una fusta
antiga. El respirar lent i profund administrava el ritme de les alenades. Lleus
sospirs exhalaven els somnis no compartits de la soledat d’una tarda d’estiu.
Havien dit que a les set es trobarien. Ell oblidà la cita, mentre a ella li
bategava fortament el cor. M. era un comissari despert i despistat alhora.
Atenia amb extrema cura tots els casos que s’esdevenien a l’illa, i sempre
s’enamorava d’una de les sospitoses. La Chiara havia estat interrogada la nit
anterior, però com que la nit que havien
assassinat el seu marit no hi era i, a més, feia anys que no es veien, l’havia
deixat al marge dels sospitosos.
Allò no havia estat un crim amorós, semblava més aviat una revenja
d’honor. Ella vivia als peus de l’Etna, la nit dels fets encara hi era.
Impossible haver estat a prop del marit traspassat. L’Andrea –el marit- feia
anys que tenia desavinences tèrboles amb alguns pescadors furtius. El treball
l’obligava a rondar els caçadors de corall vermell, furtius de matinada que
vorejaven les costes. Mai se sabia on feinejarien i d’on extraurien l’or roig
del fons marí. El trau que presentava i el que aparentment li causà la mort,
era massa net. Una ferida d’un calibre de poques polzades, d’una arma petita,
segurament comprada de contraban a algun foraster de l’est. En Matias era un vell retirat del negoci,
segurament tindria alguna informació de valor. Entre la vetlla i el son M.
calculava els quilòmetres que havia de fer per a recercar informació dels
possibles sospitosos.
La Chiara s’apropà i recolzà amb delicadesa la mà sobre el front.
Bullia, no de febre sinó d’un neguit que no li permetia reposar. Sobresaltat,
s’aixecà d’un bot, i la va veure. Vestia una camisa vaporosa que li arribava
just sota les natges. Uns botins plans que se li apropaven cada vegada més. De
la boca entreoberta començaven a sortir paraules que l’atribolaven pel seu
missatge...
[ continuarà...]
