La lluna

La lluna està rara,

què li passa a la lluna?

Té mal de cap i maldecaps,

Fiblades als ossos la turmenten.

El cos pàl·lid i afeblit

per les bactèries.

Dorm agombolada per somnis lluents,

boirines l'embolcallen bressolant-la

amb tuls sedosos i transparents.

Jo l'he vista, aquesta lluna,

ahir, era ben bé així.

Cor de pedra

Amb la punta del dit passo pàgina,

vell llibre encongit.

Cavalcant anys a lloms de cavall

d’un bassal  de llàgrimes eixut i podrit.

Pedra basàltica enclastada

a la columna del temps.

Cor de pedra que suporta la casa

de l’avenir sencer.

Batega amb força, deslliura’t ,

fes de la pedra un ésser viu.

I per matisar la duresa del poema

A RITME DE VALS

Valset per a innocents

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Quan el vent amb recança

deixa la tarda i fuig

i el minvant del capvespre

els bells records s'endú,

si el teu cor se sent sol i crida

perduts tots els senyals

digues adéu al dia

a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa

l'amic fidel se'n va

i sents com l'enyorança

t'afeixuga les mans,

per no perdre el delit de viure

recorda els dies clars,

fes adéu a la vela

a ritme de vals.

Quan l'amor t'abandona

desert enllà del temps

i el compàs de les hores

ressona per l'absent,

alça els ulls per damunt de l'ombra

i encén un nou esclat,

gronxa aquest teu silenci

a ritme de vals.

Si la vida es desferma

com un gran cop de vent

i sense cap paraula com un amant et pren,

obre els braços a l'esperança

i oblida el fosc instant,

tot és clar quan es pensa

a ritme de vals.

Com l'onada que llisca

pel sorral dels records,

a la mar que proposa

horitzons sempre nous,

que el vaivé d'aquesta cadència

t'esmoli el gest cansat

i la sang et bategui

a ritme de vals.

Take this waltz

Now in Vienna there's ten pretty women
There's a shoulder where death comes to cry
There's a lobby with nine hundred windows
There's a tree where the doves go to die
There's a piece that was torn from the morning
And it hangs in theGallery of Frost

Aey, aey, aey, aey
Take this waltz, take this waltz
Take this waltz with the clamp on its jaws

Oh I want you, I want you, I want you
On a chair with a dead magazine
In the cave at the tip of the lily
In some hallway where love's never been
On a bed where the moon has been sweating
In a cry filled with footsteps and sand

Aey, aey, aey, aey
Take this waltz, take this waltz
Take its broken waist in your hand
This waltz, this waltz, this waltz, this waltz
With its very own breath of brandy and death
Dragging its tail in the sea

There's a concert hall in Vienna
Where your mouth had a thousand reviews
There's a bar where the boys have stopped talking
They've been sentenced to death by the blues
But who is it climbs to your picture
With a garland of freshly cut tears?

Aey, aey, aey, aey

Take this waltz, take this waltz
Take this waltz it's been dying for years

There's an attic where children are playing
Where I've got to lie down with you soon
In a dream of Hungarian lanterns
In the mist of some sweet afternoon
And I'll see what you've chained to your sorrow
All your sheep and your lilies of snow

Aey, aey, aey, aey
Take this waltz, take this waltz
With its, I'll never forget you, you know
This waltz, this waltz, this waltz, this waltz
With its very own breath of brandy and death
Dragging its tail in the sea

And I'll dance with you in Vienna
I'll be wearing a river's disguise
The hyacinth wild on my shoulder
My mouth on the dew of your thighs
And I'll bury my soul in a scrapbook
With the photographs there, and the moss

And I'll yield to the flood of your beauty
My cheap violin and my cross
And you'll carry me down on your dancing
To the pools that you lift on your wrist
Oh my love, oh my love
Take this waltz, take this waltz
It's yours now, it's all that there is

Federico García Lorca: Pequeño Vals Vienés

En Viena hay diez muchachas, un hombro donde solloza la muerte y un bosque de palomas disecadas. Hay un fragmento de la mañana en el museo de la escarcha. Hay un salón con mil ventanas. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals con la boca cerrada. Este vals, este vals, este vals, este vals, de sí, de muerte y de coñac que moja su cola en el mar. Te quiero, te quiero, te quiero, con la butaca y el libro muerto, por el melancólico pasillo, en el oscuro desván del lirio, en nuestra cama de la luna y en la danza que sueña la tortuga. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals de quebrada cintura. En Viena hay cuatro espejos donde juegan tu boca y los ecos. Hay una muerte para piano que pinta de azul a los muchachos. Hay mendigos por los tejados, hay frescas guirnaldas de llanto. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals que se muere en mis brazos. Porque te quiero, te quiero, amor mío, en el desván donde juegan los niños, soñando viejas luces de Hungría por los rumores de la tarde tibia, viendo ovejas y lirios de nieve por el silencio oscuro de tu frente. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals, este vals del "Te quiero siempre". En Viena bailaré contigo con un disfraz que tenga cabeza de río. ¡Mira qué orillas tengo de jacintos! Dejaré mi boca entre tus piernas, mi alma en fotografías y azucenas, y en las ondas oscuras de tu andar quiero, amor mío, amor mío, dejar, violín y sepulcro, las cintas del vals.

Com matar una papallona

flickr

Com matar una papallona

Hi ha papallones tolides ajaçades,

papallones amorosides i arraulides.

Les que volen i volen

i reposen sobre la flor.

Les que canten una cançó.

Les diürnes, les nocturnes,

les ortigues que no fiblen,

la tornassolada sense sol.

Gitaneta a ritme de bolero,

la que s’amaga sota la col.

Clava-la, clava-la...i a la col·lecció.

Powered by mp3skull.com

Cançó del bes sense port

Cançó del bes sense port L'aigua roba gessamins al cor de la nit morena. Blanca bugada de sal pels alts terrats de la pena. Tu i jo i un bes sense port com una trena negra. Tu i jo i un bes sense port en vaixell sense bandera. El corb, al fons de l'avenc, gavines a l'escullera. Carbó d'amor dins dels ulls com una trena negra. Carbó d'amor dins dels ulls i els ulls dins de la tristesa. La tristesa dins la mar, la mar dins la lluna cega. I la lluna al grat al vent com una trena negra. Maria Mercè Marçal

Mai donis per finit

 

Per molts anys!

El Cafè Antic

Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l’amor als déus humils

Ella té uns ulls de poesia,
tu el cos de cirerer florit,
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parxís.

Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
mentre aquí és maig i en Sergi canta,
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d’horror que ens separa.

Europa creix sobre els vostres morts
mercadejant sense vergonya,
però la fredor d’aquest guinyol
mai no hi serà al cafè nostre.

Al Cafè Antic el fum s’emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.

I quan la lluna a Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n’adoni
que és allí dalt només per ell.

Però a Rio encara maten infants
i algú ha pagat per cada bala,
compra el seu viure el poderós
assassinant la misèria.

La nit estén el seu trist parany
sobre els "meninos" que tremolen,
rostres que escruten la foscor
cercant l’amor que enlloc troben.

Al Cafè Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perquè les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic.

Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coixí
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Cafè Antic.

Al Cafè Antic em robares el darrer petó, venjança inútil del primer.

Asseguts a l’exterior esmorzàvem tu i jo.

Allí pensava la lluna plena.

Amaga l’esguard el xiprer, prest a tornar.

A dins, sona Mahler i riem, en lluita Max i Salvador,

treuen espases els guerrers de l’Amor.

Al·leluia

David sabia un so secret
que tenia el Senyor satisfet
però sé que a tu tant te fa la música.
Doncs és aquest: el quart, cinquè,
el menor cau, el major puja.
el rei perplex composa l'Al·leluia.

Tenies fe i grans conviccions,
però tots caiem en temptacions,
vas veure-la banyar-se amb llum de lluna.
Et va lligar el seu safareig,
vas perdre el tron i els teus cabells,
i dels llavis va arrencar-te l'Al·leluia.

Noia és que jo ja he estat aquí,
sé l'habitació i em sé el camí,
he viscut molt temps sol sense estar amb tu, jo.
Veig el teu senyal a l'Arc de Triomf,
però l'amor no és un pas triomfal,
és sols un fred i trencat Al·leluia.

Va haver un temps que em solies dir
quan jo encertava el teu camí,
però ara jo no em dus mai allà on em duies.
Recorda quan a dintre teu
hi entrava jo i hi entrava Déu
i respiràvem un fort Al·leluia.

Potser existeix un déu superior,
però tot el que he après de l'amor
es disparar a qui abans desenfunda.
I no és un crit el que sents de nit,
de qui de cop la llum ha vist,
és sols un fred i trencat Al·leluia.

(No és la versió que més m’agrada de l’Al·leluia de Leonard Cohen, però sí que és la més nostrada.)

A l'estiu de la vida

EL VELL

Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.
Fa temps que em canso
he tret dels mals endreços
records i ombres fidels
i surto a prendre el sol
de la plaça tranquil·la.
Si aquesta lletra et sembla poc florida
no hi vegis cap senyal
de poc amor
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
i em perdo per obscures melangies.

Vergés, Joan.

A l'estiu de la vida

La vellesa i l'estiu van de la mà
agafats ben fort
a l'últim sol de l'última primavera
per emprendre el vol.
Vol d'orenetes de retorn.
El sol, el dol, el vol i,
ell vol.
Vol el jou de l'amor.

A voltes en el cor

Lletra: Joan Vergés Interpretació: Toti Soler

A voltes en el cor

s'adormen les paraules

sense desig de vol

com una vida amb calma.

Hi ha sol de posta i flors

en els carrers i una alta

claror d'ocells pel cel

i en els vergers magranes.

A voltes els records

tenen la llum velada

és lluny i encara lleu

la noia que estimaves

i vas a veure els morts

al peu de les muntanyes

un fred sense camins

la blanca flor dallada.

Joan Vergés

Res no és mesquí