Tu i Jo

Bach, Toccata and Fugue in D minor, organ

Bach - Goldberg Variations: Aria (Glenn Gould)

Flors de debò

                                                             FLOR SENSE NOM

Així que va néixer ja va estimar-ho tot: el pugó apilonat, els cucs amagats xucla que xucla la terra humida, la cua de la sargantana, la ràbia del borinot, les formigues disparades amb un paquet a dalt del cap, la panerola perdigó, la marieta amb clofolla-casaca, l’espiadimonis a punt de rentar-se la cara, la pluja de polsina de la flor de la xeringuilla...Tot. Cada dia ho estimava tot. Fins que l’acabament dels dies clars va dur el vent vermell i el vent la va sacsejar de mala manera i se li va endur una fulla. I una altra. I més. I ella, amb la seva petita veu muda, deia a no sabia qui: se m’enduen. I cada fulla que volava amunt era una lletra. S,E,M...l’apòstrof ’ era una brossa...E,N,D,E,N...I ningú no la sentia i les fulles anaven amunt i, d’una embranzida de força, el vent les va barrejar i ja no se’n va saber res més...N,E,U, ’ N,

Mercè Rodoreda