Avui diuen que toca reflexionar, però cajetillas si ens passem la vida fent-ho, i tot i així no n’hem tret l’aigua clara. Vaja que no n’han tret l’aigua clara, més aviat ben fosca per a la major part de la població que fa cua a les llistes de l’INEM, a l’Oficina de Treball de la Generalitat i a les oficines de subcontractació basura, aquelles que encara no m’he après el nom...perquè quan te l’has après ja ets al carrer, buscando la vida com diuen la major part d’immigrants d’aquest país. Vaja que no sé de quin país parlo, si del nostre o el del veí, que deu ser el mateix però que no ho és. Demà a votar; n’he sentit de tots colors: des del que no votarà, al que ho farà en blanc, al que ratlla la papereta perquè comptin el seu vot i no l’acumulin al dels guanyadors, passant per totes les opcions possibles excepte al PePe, que també n’hi deu haver bastants però jo no tinc el mal gust de conèixer-los, fins i tot m’ha arribat a casa la propaganda dels PxC, aquests que no saben multiplicar però ho fan veure, de fet, no han arribat ni a la suma portant, que ja és gros.
Apa, tots a reflexionar, però és que ens n’han ensenyat? Jo només sé que no sé res, jopeta, ara surt Nietzsche i em diu que no, que aquest també es va equivocar i ho va capgirar tot, i ara ve el postmodern i diu que sí que N. va ser el primer postmodern, i un post d’aquests diu que la modernitat és líquida quan no hi ha liquiditat per a res, ai! quin embolic, seguiré reflexionant el que resta de dia...
( I no parlo de les subprimes, les oficines de valoració i els bancs perquè sinó encara hauria de reflexionar més...)
