Olympia Édouard Manet, 1863pintura a l'oli190 × 130,5 cm Museu d'Orsay, París
El vertigen davant un full en blanc, i miro, Nietzsche també m'està mirant des de la coberta del llibre Així parlà Zaratustra, esbiaxat cap a mi, veig el seu gran bigoti, moustache, que en dirien els francòfons. Sona el mòbil, m'aixeco corrents, un amic ha tornat de les vacances. Tot bé? Sí, tot molt bé. Us ha plogut? Ja se sap que cap el nord plou, i plou molt. Però no, només algun ruixat, poca cosa. Quedem, cafetó a mitja tarda.
Ahir al vespre, gran plorera, no sé per què m'agafen aquests baixons, avui fantàstic, ha sortit el sol, venteja i fa fresqueta, l'estiu es porta bé, de moment.
Nanà, i Courbet, vosaltres us penjaríau L'origen del món a algun lloc de casa vostra?
L'origen, realment, està en el cervell. Costa de reconèixer-ho, veien els programes més difosos que fan a la televisió, escombraries, basura!
Aprofitaré per comprar algun llibre de Burroughs, no n'he llegit res.
Exposició al CCCB sobre la ciutat de Trieste i Magris. El prefaci a El infinito viajar és genial, tant o més que els propis capítols. Reflexiona sobre els fals paral.lelisme entre els viatges i la vida. Fals perquè són d'alguna manera inseparables, la vida és viatge, i el viatge és vida. Viajar no quiere decir solamente ir al otro lado de la frontera, sinó también descubrir que siempre se está al otro lado. Que cerco en el meu proper viatge, el passat, allò que vaig voler fer ara fa molts anys, el present, en un temps de vacances que no em pertanyen, el futur, incert? El viaje en el espacio es a la vez un viaje en el tiempo y contra el tiempo. De què es tracta, d'escriptura diürna o nocturna, com diria Sábato, aquella que realitzem per sentir-nos bé, o aquella que ens revela i ens tortura?
