Per a Elisa

Amb deu anys improvisa

per a Elisa.

Postals nadalenques

Escolto un brogit, tal com si el lampista m’estigués arreglant els desperfectes del bany causats pel pas del temps, el desgast de les peces de la banyera i la tassa del vàter. M’apropo. La gateta jugant amb la gran conquilla plena de petites restes marítimes, una imatge idíl·lica.

Passats uns minuts, més sorolls, els cordills de la jaqueta d’hivern serveixen de joguina a la gateta entremaliada. Diria que vaig triar la més juganera de les gates. No hi ha hora que un disbarat o altre m’inundi la casa de paperets arrossegats des de les papereres tombades, del rotllo de paper de vàter desplegat pel bany o sorra de les plantes escampada pel sòl de la casa.

El pessebre sembla un camp de batalla, la molsa aixecada de lloc, les cases tombades, porcs, gallines i ases dislocats. Els reis jeuen a gust recolzats en els seus camells, els patges despistats no segueixen el camí, el caganer amb el cul enlaire i la rentadora ben lluny del riu.

Ara silenci. Què deu estar fent? M’apropo i la veig xuclant la manta del sofà tal com un infant xucla el pit de la mare. Enyorança felina materna, el ritus ancestral de l’alletament mamífer.

Flor blava

FLORS DE DEBÒ

Flor blava

És blanca i és blava. És a dir, és blanca com la rosa blanca, i, tot d'una es torna blava. La tenyeix un insecte, sembla, però ningú sap com ho fa. Un moment de distracció i ja és blava. Aquest insecte, en un genoll, cosit amb bava filosa, porta un paquet i, a dintre d'aquest paquet, voltat d'ous i de blau -pura indulina-, hi ha el marit. Aquest marit tot el dia dorm i cova els ous que cauen en el paquet per un forat que l'insecte té en el genoll on el porta cosit. Quan arriba l'hora, l'insecte s'entafora en el cor mateix de la flor, deixa el paquet, i la flor, que era blanca, es torna blava de dalt a baix. Diuen: -Oh, és que el marit així que es troba voltat de flor rebenta el paquet i tot s'inunda de suc blau i els ous esclaten i els petits de seguida volen cadascun amb el paquet en el genoll...d'acord. Però són pures suposicions. La veritat és que, en un tancar i obrir d'ulls, la flor blanca es fa blava. De quina manera? No s'acaba de saber i tothom va una mica venut.

Tots els contes. Mercè Rodoreda

Constel·lació de Verge

Però, l'edat de la Terra és de fa aproximadament de 4.600 milions d'anys.

Efecte dòmino

Ja ha començat el temible efecte dòmino.

Un altre acudit:

L'optimista diu:

-El got està mig ple.

El pessimista diu:

-El got està mig buit.

El racionalista diu:

-Aquest got és el doble de gran del que és necessari.


I jo afegeixo:

-A aquest últim no se'l creu ningú!