divendres, 16 de novembre del 2012
Serenade
Benvinguda i comiat
He sortit i he ensumat
la foscor de la nit:
l’olor d’un pom de roses
m’embriagà els narius.
Em transportà a passats remots
de temps perduts i oblidats.
De quan ens estiràvem
en el nostre cau d’amor
enmig de la boscúria i el fred.
Els llençols fulls de diari
ens embolcallaven, i
tant xops quedaven de la humitat
com de la suor fruit de
la calor dels cossos .
Ara, què em vols amor?
Ja no queden boscos,
ni cireres d’arboç
només hi ha argelagues
i ponsèties d’hivernacle
per Nadal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
A aquesta hora, després d´un Divendres, d´una setmana...va bé escoltar això.
Bon cap de setmana.
Mi serenata, vuela en el aire...
Gràcies!
M'adono que us heu avançat abans que acabés d'enllestir l'entrada.
Estranger, aquesta Lied és encantadora, romàntica i trista, m'ha fet plorar. I sí, em feia falta escoltar-la, una vegada més, sobretot després d'un divendres que segurament hauria d'escriure amb majúscula totes les lletres que conté. Dóna pau i relaxa, segurament la tornaré escolar moltes vegades, més endavant.
Pilar, volen i volen els coloms i fem volar coloms tantes vegades com ens hi sentim en predisposició.
La meva era Serenade, tot romanticisme, Sturm und Drang de pura cepa, un encant.
El que s'ha avançat ha sigut l'entrada. Sembla ser que tenia pressa. ^0^
Conec aquesta Serenade des de fa molt de temps:http://www.youtube.com/watch?v=rAOTGcQPAKM&feature=related
T'he comentat amb una frase de la versió en castellà.
Oblidava dir-te que el poema té tots els ingredients del romanticisme...melanconia, enyor, tristesa,paisatge...i els cinc sentits ben desperts.
Ostres l'Albano, quants anys! Doncs aquesta serenata no la coneixia. Si vols que et digui la veritat prefereixo Schubert.
Gràcies, Pilar, em va sortir així, què s'hi pot fer...en el fons sóc una romàntica.
(és clar que he vist la pel·lícula que tan extensament ens expliques, just després de dinar, i en versió original, potser m'he perdut alguns detalls. També em vaig repassar de dalt a baix l'entrada que ens parles de Blade Runner, és fantàstica i repensant-m'ho, encara em pregunto si els humans deuen somiar, també, en ovelles elèctriques!)
Shubert i Albano no es poden comparar..."Juguen lligues diferents".
En el fons...D'acord. ^0^
Et dic un secret? Si puc, visualitzo sempre les versions originals i subtitulades, per no perdre'm res. La veu és un element molt important en una actuació, sense menysprear alguns doblatges que són sensacionals.
Segur! I amb unicornis!
Aquell de papiroflèxia és una passada!
Apa, bona nit. Porto pràcticament tot el dia davant de l'ordinador i ja estic cansada.
(ep! treballant i...bueno mirant altres coses...)
C'est comme le code énigme qui est entendu que deux personnes aimé
Publica un comentari a l'entrada