Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
"Divisa", Sal oberta
M. Mercè Marçal
Heura
Laberíntic futur,
descabdellat en sentències magentes.
Avui, abocada:
magranes alades sense sospirs.
Pas de dansa robí.
No m'arrossego.
Sotmesa al vent, si tu caus,
Heura,
cauré jo.
Petons de vi per a l'oblit.
Marta Pérez Sierra
(Ja em perdonareu que no obri els comentaris, segueixo de vacances!)
8 comentaris:
La MMM va posar-li Heura de nom a la seva filla, m´agrada molt el nom i el que significa.
Bons tastos poètics, Macondo.
No era tan conscient que tingués els comentaris tan oberts. Les heures tenen tants drets i tantes propietats que, potser, hi ha qui ni se n'adona.
Deia Einstein que cultura és allò que queda quan s'ha oblidat tot el que s'ha après. Així sigui.
Seguiré llegint de tot, escoltant música i gaudint de la vida, encara que aquest sigui el problema!
Moltes gràcies.
No li veig el problema, francament.
I l´heura és d´aquelles plantes que li costa de créixer però quan troba el seu lloc s´esmuny i s´enfila per allà on vol.
Gràcies per fer-m'hi un lloc en el teu blog!
"Dones d'heura" neix de les heures de la pintora M Rosa Vila que em fan endinsar en el món de la dona. En acabar, de veritat, recordo MMM.
Records de Pilar.
Un petonet
Marta
Gràcies a tu Marta, la mise en scène de "El fil de la nit" va ser fantàstica...tot: els poemes, el cor, la ballarina, la música, els i les rapsodes; encara em miro la postal de la pintora Rosa Vila que faig servir de punt de llibre. Llàstima de les quatre gotes que van caure, cosa que en cap cas va deslluir l'acte.
Records i abraçades.
Segur que en vas gaudir. ^0^
Va ser un oasi enmig del desert. Moltes gràcies, Pilar.
Publica un comentari a l'entrada