Carnaval particular

 
Viatge arreu del món 

Diuen que la vida és un tango, però cadascú el balla com pot o com vol. Tenim dues opcions: o el ballem com podem i no volem canviar-lo, o el canviem perquè volem i només si podem fer-ho. De la mateixa manera, també, i a hores d’ara, l’experiència m’ indica que tots tenim una edat, o dues com deia un conegut meu, i jo afegiria que tres,quatre i cinc, si no més...I és que els anys cauen cauen i cauen... i la mort ens trepitja els talons...i les coses són més senzilles del que semblen... però ens agrada que no ho siguin, ens agrada fer-les complexes perquè sinó on seríem...a les cavernes estirant-nos els cabells, remenant el pot de fang, cuinant pels homes que arriben de cacera, i els homes, anant a caçar per portar la carn a la comunitat, i les dones anant a recollir fruits, que per cert aportaven tantes calories com la carn caçada pels homes. I els nens practicant amb l’arc i les fletxes, i les nenes cuidant els germans petits. I homes i dones cosint pells per abrigar-se del fred, i pintant a les parets escenes de caça, o el revers de la pròpia mà escopint pintura vermella o negra perquè quedi fixada per a la posteritat. Doncs sí, som encara a la caverna però una mica més sofisticada, i la sofisticació ens embadaleix. Però no només aquesta sinó la que ens ha portat a viure en un món on hi ha unes regles del joc conegudes o inventades que el fan suportable.  On la tècnica ens facilita la vida a homes i dones,  on el comportament moral esdevé d’una sofisticació gairebé insuportable. Els altres són l’infern, però no ho són, perquè no podem fer-ho sense ells i elles, lluitem per un món més just no com a ideal sinó pel quotidià, que tard o d’hora és el que en definitiva ens queda a l’interior, allò anomenat ànima, consciència i de retruc a l’inconscient.

Per això i per moltes més coses he decidit fer un viatge arreu del món, m’embarcaré en molts vaixells. Primer i per salpar de les costes catalanes prendré un llagut que vorejarà la costa fins a l’estret de Gibraltar. D’allà agafaré un veler i deixaré que el vent m’empenyi fins al Carib, on m’entretindré a visitar Cuba i la República Dominicana. D’allí fins el port de Nova York, per passar-hi uns dies. Baixaré cap Amèrica del Sud i m’embarcaré en una mena de caiac fet de herbes assecades i trenades i em passejaré pel llac Titicaca, on visitaré els seus pobladors perquè em facin un barret de llana per al fred.

Després aniré cap al Pacífic per embarcar-me en un transoceànic que em durà a Vietnam entrant per la desembocadura del Mekong, un cop allí em lliuraré als milers de petites embarcacions que lliscaran per les aigües tranquil·les dels, també, milers de rius, riuets, afluents i canals del país. M’aturaré a la badia de Ha long per parlar amb qui em trobi, em banyaré en les seves aigües verdoses i caldoses. Observaré les dones més boniques del món com es protegeixen la cara amb  barrets cònics, llargs guants com princeses sortides del conte de la Ventafocs, per a què el sol no torri la seva pell que les faria semblar més pageses.

Des d’Àsia un altre veler omplirà les veles per arribar al continent africà. M’aturaré a Benín (i a la seva Venècia particular) on les aigües estan altament contaminades i deixalles i excrements es llencen des de les plataformes que aguanten els palauets amb troncs retorçats, on els nens van d’una casa a l’altra amb grans neumàtics que fan de gòndola improvisada en un moment. Agafaré canoes d’un riu a l’altre fins arribar a Senegal on una zodíac em passejarà pel Parc de les aus, i una llança ràpida em portarà fins a Dakar des d’on , i de nou, un veler inflarà les veles per retornar-me a casa.

No sé quan temps durarà el viatge, així que m’acomiado de tots vosaltres fins a la tornada.

Vaixells

View more presentations from guest79059b.