Pàgines

dissabte, 13 de febrer del 2010

Foc al coll

El llibreter em recomana que llegeixi una traducció feta per ell mateix, jo declino l’oferiment perquè el tema no m’interessa, un amor incondicional a un fill deficient. Quan compro un llibre sovint em deixo guiar per la temàtica i segurament fa que descuidi llibres força interessants. El llibre m’ha de entrar per tots els meus sentits, i si pot ser, tots alhora, i de la forma més coordinada possible. El llibre ha de ser amable encara que sigui dur o cruel. Ha de ser agradable a la vista i al tacte; l’oloro, i ha de tenir l’olor d’una llibreria antiga però no vella on l’olor de paper nou s’hagi diluït amb la que fan els llibres que descansen a les lleixes des de fa força temps perquè ningú s’ha interessat encara per ells. El tacte ha de ser suau i agradós en contacte amb la pell. Ha de ser vist en mig del desordre ordenat del qui en té cura. Quan me l’empasso exploten en el paladar, llengua i saliva, diferents sabors i textures; cal que es combinin gustos tendres, irònics, sarcàstics,tristos...
És important que m’escolti mentre el llegeixo,que dialogui amb mi, que discuteixi i que em contradigui. Que m’inciti a continuar amb la lectura i que no em prometi un final feliç, encara que el tingui.
Que el llibreter sigui amable, encara que no compri la seva traducció, i que es segelli el coll amb foc.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Crec que, al igual que a mi, el que t'agrada és "viure" el llibre.
M'encanta aquesta entrada, macondo.

Macondo ha dit...

Sí, en això ens assemblem. Revisc amb un llibre, una pel·lícula, una òpera,un concert,una obra de teatre...Amb totes els cometes que vulguis, ai! les cometes.
Boldoni

Que tinguis un bon carnestoltes, ah! i vigila que no et caigui la màscara.