Per això i per moltes més coses he decidit fer un viatge arreu del món, m’embarcaré en molts vaixells. Primer i per salpar de les costes catalanes prendré un llagut que vorejarà la costa fins a l’estret de Gibraltar. D’allà agafaré un veler i deixaré que el vent m’empenyi fins al Carib, on m’entretindré a visitar Cuba i la República Dominicana. D’allí fins el port de Nova York, per passar-hi uns dies. Baixaré cap Amèrica del Sud i m’embarcaré en una mena de caiac fet de herbes assecades i trenades i em passejaré pel llac Titicaca, on visitaré els seus pobladors perquè em facin un barret de llana per al fred.
Després aniré cap al Pacífic per embarcar-me en un transoceànic que em durà a Vietnam entrant per la desembocadura del Mekong, un cop allí em lliuraré als milers de petites embarcacions que lliscaran per les aigües tranquil·les dels, també, milers de rius, riuets, afluents i canals del país. M’aturaré a la badia de Ha long per parlar amb qui em trobi, em banyaré en les seves aigües verdoses i caldoses. Observaré les dones més boniques del món com es protegeixen la cara amb barrets cònics, llargs guants com princeses sortides del conte de la Ventafocs, per a què el sol no torri la seva pell que les faria semblar més pageses.
Des d’Àsia un altre veler omplirà les veles per arribar al continent africà. M’aturaré a Benín (i a la seva Venècia particular) on les aigües estan altament contaminades i deixalles i excrements es llencen des de les plataformes que aguanten els palauets amb troncs retorçats, on els nens van d’una casa a l’altra amb grans neumàtics que fan de gòndola improvisada en un moment. Agafaré canoes d’un riu a l’altre fins arribar a Senegal on una zodíac em passejarà pel Parc de les aus, i una llança ràpida em portarà fins a Dakar des d’on , i de nou, un veler inflarà les veles per retornar-me a casa.
No sé quan temps durarà el viatge, així que m’acomiado de tots vosaltres fins a la tornada.
4 comentaris:
Un viatge fascinant, macondo.
Espero que en tornar hagis gaudit de cada racó vist.
A prop del llac Titicaca, tinc un fillol. És un descendent dels Aimara de l'illa de Pasqua. fes-li un petó de part meva.
Que el déu dels vents infli bé les veles que et duguin a bon port.
Me'n vaig a fer les maletes abans no salpi el primer vaixell. Un petonàs de part teva. Els déus solen ser capriciosos, i Eolo no sempre et porta allà on vols, de sobte, et trobes en una tempesta i has d'agafar ben fort el timó. Altres llisques sobre l'aigua i el balandreig et permet dormir sense preocupar-te per la brisa.
Qhanaki
Doncs que els vents et siguin favorables, Macondo.
Per cert, si hi passes, saluda de part meva.
Gràcies, de fet ja hi navego cap a un bon port.
Tot plegat és el que m'agrada del Carnaval, no les disfresses sinó les màscares que finalment s'han de guardar per al proper any.
Portaré tots els teus bons auguris a la criatura, aquestes necessiten la nostra protecció,el nostre amor, i a vegades, s'han de mimar una mica.
Publica un comentari a l'entrada