dijous, 2 de febrer del 2012
SOTA UNA PETITA ESTRELLA
Demano perdó a l’atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m’equivoco.
Que no s’enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit.
Demano perdó als que clamen des d’un abisme pel minuet d’aquest disc.
Demano perdó a la gent de les estacions per dormir a les cinc del matí.
Dispensa’m, esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d’aigua.
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant, immòbil, sempre el mateix punt,
perdona’m, encara que només siguis un ocell dissecat.
[...]
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques,
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.
Wislawa Szymborska, Vista amb un gra de sorra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Quant més poemes llegeixo d´ella més m´agrada.I tot just l´acabo de descobrir!
Em sembla vital, sincera i propera, cosa molt difícil d´aconseguir en poesia.
La foto és molt maca.
De cada vers se'n podria fer una dissertació, hi ha en ells veritats amagades que esmercen esforços per a desocultar-se. És de la mena de poesia que m'agrada, a part del component purament estètic, hi ha una reflexió profunda de la vida, i, de vegades irònica.
Nom foto: Imbricació
Aquesta tarda vaig i me'l compro... Home, ja!
:o)
petó
Vagi, vagi...i ja direu que us ha semblat!
Oscula
Publica un comentari a l'entrada