dijous, 2 de febrer de 2012

SOTA UNA PETITA ESTRELLA


Demano perdó a l’atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m’equivoco.
Que no s’enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit.
Demano perdó als que clamen des d’un abisme pel minuet d’aquest disc.
Demano perdó a la gent de les estacions per dormir a les cinc del matí.
Dispensa’m, esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d’aigua.
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant, immòbil, sempre el mateix punt,
perdona’m, encara que només siguis un ocell dissecat.
[...]
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques,
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres.

Wislawa Szymborska, Vista amb un gra de sorra.

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Quant més poemes llegeixo d´ella més m´agrada.I tot just l´acabo de descobrir!

Em sembla vital, sincera i propera, cosa molt difícil d´aconseguir en poesia.

La foto és molt maca.

Macondo ha dit...

De cada vers se'n podria fer una dissertació, hi ha en ells veritats amagades que esmercen esforços per a desocultar-se. És de la mena de poesia que m'agrada, a part del component purament estètic, hi ha una reflexió profunda de la vida, i, de vegades irònica.

Nom foto: Imbricació

fra miquel ha dit...

Aquesta tarda vaig i me'l compro... Home, ja!
:o)
petó

Macondo ha dit...

Vagi, vagi...i ja direu que us ha semblat!

Oscula