Pàgines

dissabte, 19 de novembre del 2011

SENSE CODIFICAR


Avui diuen que toca reflexionar, però cajetillas si ens passem la vida fent-ho, i tot i així no n’hem tret l’aigua clara. Vaja que no n’han tret l’aigua clara, més aviat ben fosca per a la major part de la població que fa cua a les llistes de l’INEM, a l’Oficina de Treball de la Generalitat i a les oficines de subcontractació basura, aquelles que encara no m’he après el nom...perquè quan te l’has après ja ets al carrer, buscando la vida com diuen la major part d’immigrants d’aquest país. Vaja que no sé de quin país parlo, si del nostre o el del veí, que deu ser el mateix però que no ho és. Demà a votar; n’he sentit de tots colors: des del que no votarà, al que ho farà en blanc, al que ratlla la papereta perquè comptin el seu vot i no l’acumulin al dels guanyadors, passant per totes les opcions possibles excepte al  PePe, que també n’hi deu haver bastants però jo no tinc el mal gust de conèixer-los, fins i tot m’ha arribat a casa la propaganda dels PxC, aquests que no saben multiplicar però ho fan veure, de fet, no han arribat ni a la suma portant, que ja és gros.
Apa, tots a reflexionar, però és que ens n’han ensenyat? Jo només sé que no sé res, jopeta, ara surt Nietzsche i em diu que no, que aquest també es va equivocar i ho va capgirar tot, i ara ve el postmodern i diu que sí que N. va ser el primer postmodern, i un post d’aquests diu que la modernitat és líquida quan no hi ha liquiditat per a res, ai! quin embolic, seguiré reflexionant el que resta de dia...
( I no parlo de les subprimes, les oficines de valoració i els bancs perquè sinó encara hauria de reflexionar més...)

7 comentaris:

Estranger ha dit...

Ostres, un video pedagògic a ritme postmodern. Molt fricki - o freake -, aquesta paraula no l´havies dit i m´hi has fet pensar.

Hi havia una sèrie de televisió, la Dinamita del Tricicle que sempre acabava amb una reflexió d´un savi una mica emprenyat que em feia riure però també reflexionar. Una mica com aquest post.

Jo mai he reflexionat, en dies així, i menys sent Dissabte. El primer que hauríem de fer és anar a votar en dia laborable.

Macondo ha dit...

Recordo haver preguntat quin era el significat d'aquesta paraula, perquè m'agrada més preguntar que respondre, i més escoltar que parlar, la resposta va ser prou satisfactòria, tú m'hi has fet pensar, ara. Hi ha un article de J. Cercas sobre la paraula enllaçat a la Wiki que en parla.
Jo trobo fricki que tu i jo estiguem comentant la jugada ara i aquí, encantada de ser una freake.
Recordo el programa però no les reflexions finals, que no ho devien ser perquè continuaves reflexionant...
Sí senyor...i els que no laboren no voten?

Ara seguiré reflexionant fins a les 12 en punt.

Altra vegada, bon vespre plujós.

Pilar ha dit...

Això de votar els dies laborables ja s'havia fet, fa molts anys. Podies sortir de la feina i tenies un parell d'hores que la majoria gastaven, encara que només necessitessin mitja. Votaves, demanaves el justificant i punt.
Em pregunto perquè només hi ha una jornada de reflexió.
I al dia següent de les eleccions què fem?
Paraula de verificació: dutte. Malgrat la falta d'ortografia s'enten, no?

Macondo ha dit...

Recordo, ara que ho dius, les dues hores, que no recordo haver fet servir mai, tot i que laboro des de fa...uff tota una eternitat i el que em queda tal i com está la situació.
Dubte... si molts d'aquests que han tingut les coses tan clares i els que ens han arribat, també, dubtessin una mica més, practiquessin la ironia i l'escepticisme...no sé, si fossin capaços de fer una cosa tan aparenment simple com és posar-se en ell lloc de l'altre, i actuessin pensant en el bé comú, si els "mercats" que no són res més que individus prenen decisions pensessin les conseqüències per a la majoria, com deia Stuard Mill, la major felicitat per al major nombre de persones possibles, i felicitat s'enten poder posar un plat a taula cada dia, tenir una vivenda digna...
Si sabessin aplicar regles de càlcul entre la disponibilitat de recursos i el creixement econòmic...i més haguessin estudiat ética que és la ciència que estudia el comportatment moral dels diferents grups d'individus tant des del punt de vista sociològic, psicològic, antropològic...

I jo que sé...què fem, jo només sé el que jo faig i ho miro de fer el millor possible, encara que no sempre me n'en surti.

Jo a tu t'entenc molt bé.

Ferran Porta ha dit...

A mi m'ha donat per reflexionar ara, després de les eleccions. Reflexiono sobre com és possible que un partit com el PP arrassi en un estat pobre com Espanya; sobre com és possible que ho faci CiU en un país retallat com Catalunya, mentre les institucions públiques continuen sent menjadores pels amics afins.

I vaja, reflexiono i penso que no entenc gaire res, i "conclusiono" que serà qüestió de continuar fent passes per mirar d'aconseguir viure en un país més madur i, sobretot, més just.

Macondo ha dit...

Ferran, ets un bon ambaixador del nostre país en aquestes terres, no sé si ho has sentit dir alguna vegada: "els catalans som els alemanys d'Espanya". I no em desagrada gens, jo a Alemanya sempre m'hi vaig sentir com a casa malgrat la distància i les diferències. Dit això, crec que la propera vegada que viatgi a Berlín et faré un xiulet perquè em facis de guia per aquells llocs que no visitem els turistes quan anem de turistes. El Glühwein quan les temperatures baixen sota zero és el millor antídot per recuperar-se, però saps què m'agradaria més? Tenir una llarga conversa amb tu en un Konditorei davant d'una tassa de cafè amb un bon pastís.
Passo al tema polític, no és la primera vegada que el PP arrasa, i encara que et sembli estrany, no és el mateix el burro de l'Aznar que el Rajoy, sempre és un consol; tampoc el context econòmic és el mateix, i en economia com en la política de dreta-esquerres sempre es donen cicles. Només cal revisar per sobre la història dels darrers cent anys. Tampoc cal idealitzar la política de països com Alemanya, de pobres n'hi ha a tot arreu, i si en aquests moments Alemanya en surt més ben parada, només cal recordar l'ajuda que van rebre després de la Segona Guerra Mundial, i la que no vam rebre nosaltres després de la Guerra Civil. Per altra banda, ens agradi o no, encara Catalunya forma part d'un altre Estat, així que de moment toca negociar, i la independència només és factible si la major part de la població la vol, així que deia el Pujol, haurem de fer molta pedagogia...o iniciar una "revolució" que no crec que la majoria de la gent estigui disposada a tirar endavant, o sí?

L'amiguisme és un mal del països del sud on prima més de quina família ets que no pas que has fet per guanyar-t'ho. On el pes de tradicions, religió i component emocional pesen força.

Hi ha encara en un altre tema que són les elits que es donen arreu i que no toquen de peus a terra, i sembla que res del que succeeix vagi amb ells, i d'una part de població analfabeta funcional que només mira la tele.

Ja veus que enceto molts temes i que, de vegades faig d'advocat del diable, i d'altres d'advocada de mi mateixa...

Ah! Encara em deixava una cosa: el sistema polític actual és obsolet, s'hauria de reclamar un sistema de llistes obertes que evitaria molts dels mals que patim, sense oblidar un sistema econòmic internacional que no ajuda gaire a resoldre la situació.

Bé, i ja paro, perquè si no quan vingui a Berlín no sabrem de què parlar, o sí?

Una abraçada.

Ferran Porta ha dit...

Ostres, a banda d'agrair-te molt la teva resposta al meu comentari, et confirmo que sí, que millor seguim davant d'un Kuchen com cal, quan pugis a Berlín ;) Està clar que tenim tema per estona!

Abraçades,