El lector mi lector todavía sin nombre
vale decir un prójimo cualquiera
prota o antagonista de mis poemas
recibe lo que doy
yo me descubro
le digo lo que oculto a mis cercanos
extraigo de mí mismo a duras penas
las penas menos duras
y una que otra alegría
en borrador / casi deshilachada
el lector es mi escucha más sincero
uno que a veces se duele por mí
un oído que piensa que carbura
y yo aprendo bastante de ese eco
no le escribo a un lector
inmóvil como un muro
sino a alguién
que me aprueba o refuta
uno que habla mi lengua
y conoce de heridas
y también un poquito de la muerte
un lector con el que nunca he hablado
y sin embargo nos reconocemos
mi lector es el mismo bajo el sol
que empapado de lluvias y lloviznas
yo sé que está presente
que como yo busca el refugio de una
soledad nueva y tan acogedora
como la paz sin guerra
un lector mi lector ya tiene nombre
pero no lo revelo por ahora
tal vez más adelante o más atrás
8 comentaris:
El millor que podem fer, en un temps, amb data de caducitat, és parlar del que no volem i voler allò del que no parlem.
Els lectors sempre ajuden, encara que no ho sàpiguen, a qui parla escrivint.
Doncs ara m'agradaria parlar del que vull...sempre i que els altres ho vulguin també.
Com a lectora gaudeixo dels escrits dels altres, i aquestes lectures passen a ser "meves" i deixen de pertànyer a l'escriptor, aquesta n'és la màgia.
Sempre he pensat que feies el que t'abellia en tot moment, sobre parlar o no parlar.
Pel que als als altres, imagino que et refereixes als lectors, no pots fer una altra cosa que deixar-los triar la lectura.
Si trien fer-la seva, sí que hi haurà màgia. Tal vegada, en el cas contrari també, pel sol fet d'intentar-lo.
Quin verb més bonic que has triat, abellir, en les seves dues accepcions.
Tothom tria: tu i jo com a lectores, i els altres imagino que també.
Jo crec que tots escrivim per ser llegits, si no, no ho publicariem i ho deixariem desat en un word, en un quadern o ho esparrecaríem.
Els escrits prenen més vida quan uns ulls els llegeixen i una ment els assimila. Quan el que els llegeix se´ls fa seus rebent el missatge intacte o transformant-lo amb la seva pròpia interpretació.
Aquesta és la màgia.
No em diràs ara que tu no deixes escrits desats o n'esparraques algun? També, crec, que ho fem tots.
Diria que repeteixes allò que dic.
Sí, ho és, sí.
Avui precisament m´he adonat que tinc 56!!! esborranys al blogger, la majoria carn de paperera.
De desats, per mi sola, ben pocs.
Sí, he repetit el que has dit. Quan tens raó, tens raó ;-)
Gràcies per donar-me la raó, tu tens la paraula...
Publica un comentari a l'entrada