diumenge, 26 de setembre de 2010

Nota a peu de pàgina




Cada vegada em meravella més l’ésser humà:
parlem del que no volem parlar,
i volem allò de què no parlem.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Potser tens raó...Potser...

macondo ha dit...

Tens raó, potser tinc raó.

Elvira FR ha dit...

és la vida no? i fins i tot de vegades parlem del que volem parlar!

macondo ha dit...

Esclar que parlem del que volem parlar, moltes vegades i sortosament,però segueixo afirmant que tinc raó (ves a saber de què), que com deia Fuster fins i tot al nostres enemics cal donar-los la raó si la tenen. Que no és el cas, perquè tu tens raó, així és la vida. Ànims amb les teves classes perquè segur que ho fas molt bé, ho sé per la manera que tens d'expressar-te. Ara bé aquell rau-rau que deies sentir el diumenge, potser va sent hora que el foragitem, ja tenim una edat. Ja veus que em salto totes les normes dels bloggers i comento segurament allà on no toca, però qui ha dit que les normes no estan fetes per saltar-se-les?
Bon dia Elvira, ara me'n vaig a escapar la boira.