M’agraden els colors de la tardor.
El castanyer bord que albiro a peu de finestra m’acosta unes fulles ataronjades (#EE7600) tacades espuriament de verd(#8B7500), del verd que les dominava a l’estiu i que ara s’enretira lentament per defallir en marró(#8B4726). Tiges estalagmitades de la cova que forma la copa de l’arbre on m’arrecero i castanyes descloses dels corfolls punxeguts.
També, la pomera borda de granades (#8B2500)fulles i enlairades branques, la rosa de Síria sense roses violetades (#FF00FF), de fulles groguenques (#EE9A00) que es marceixen amb la pluja dels darrers dies.
4 comentaris:
A mi també m'agraden, de manera especial..., igual que les "tiges estalagmites" sota les quals t'arreceres.
És preciós el teu voltant.
Sóc una privilegida amb les vistes que tinc, encara que de tant en tant algun veí amant del totxo no em deixi veure el sol.
Viure enmig de natura, o si més no podent gaudir-ne, és un luxe. No sé a quina ciutat/poble vius, però en aquesta on sóc jo tenim la sort de tenir més arbres, més colors de la natura, que no pas edificis. Això: un luxe.
Imagino que parles de Berlín, preciosa, sé que és viure a Deutschland, i els colors de la natura a la tardor són increïbles, i l'esclat de flors a la primavera impressionant. Ara em fas sentir enyorança...aquí el paisatge és diferent, més mediterrani, però demà serà pirinenc...tenim sort amb la varietat que tenim, des de les vinyes i avellaners del sud del país a les atzavares i figueres de moro arran de mar, una meravella.
Publica un comentari a l'entrada