dilluns, 31 d’octubre de 2011

A RITME DE VALS

Valset per a innocents

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Quan el vent amb recança

deixa la tarda i fuig

i el minvant del capvespre

els bells records s'endú,

si el teu cor se sent sol i crida

perduts tots els senyals

digues adéu al dia

a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa

l'amic fidel se'n va

i sents com l'enyorança

t'afeixuga les mans,

per no perdre el delit de viure

recorda els dies clars,

fes adéu a la vela

a ritme de vals.

Quan l'amor t'abandona

desert enllà del temps

i el compàs de les hores

ressona per l'absent,

alça els ulls per damunt de l'ombra

i encén un nou esclat,

gronxa aquest teu silenci

a ritme de vals.

Si la vida es desferma

com un gran cop de vent

i sense cap paraula com un amant et pren,

obre els braços a l'esperança

i oblida el fosc instant,

tot és clar quan es pensa

a ritme de vals.

Com l'onada que llisca

pel sorral dels records,

a la mar que proposa

horitzons sempre nous,

que el vaivé d'aquesta cadència

t'esmoli el gest cansat

i la sang et bategui

a ritme de vals.

4 comentaris:

rosa roig, manola roig ha dit...

No coneixia ni el poema ni la cançò que buscaré, a ritme de vals, en la xarxa.

macondo ha dit...

Jo tampoc, però ahir al vespre em va semblar la millor per a un dia com avui.
L'enllaç el teniu més amunt, potser no es veu! Hauré de canviar el color dels enllaços!
Gràcies per venir a totes dues.

Pilar ha dit...

Imagino la caixa de música i la ballarina tombant i tombant, seguint el ritme de què parles i mantenint la mirada perduda dins dels versos.

macondo ha dit...

Quan era petita tenia un vestit de ballarina, amb el cos argentat i el tutú de color blanc, sabatilles també argentades, aixecava els braços enlaire i, girava i girava amb la cadència de la música mentre Sígfrid i Odile feien el pas de deux.