dilluns, 29 d’agost de 2011

Vertigen


  
El vertigen davant un full en blanc, i miro, Nietzsche també m'està mirant des de la coberta del llibre Així parlà Zaratustra, esbiaxat cap a mi, veig el seu gran bigoti, moustache, que en dirien els francòfons. Sona el mòbil, m'aixeco corrents, un amic ha tornat de les vacances. Tot bé? Sí, tot molt bé. Us ha plogut? Ja se sap que cap el nord plou, i plou molt. Però no, només algun ruixat, poca cosa. Quedem, cafetó a mitja tarda.
Ahir al vespre, gran plorera, no sé per què m'agafen aquests baixons, avui fantàstic, ha sortit el sol, venteja i fa fresqueta, l'estiu es porta bé, de moment.
Nanà, i Courbet, vosaltres us penjaríau L'origen del món a algun lloc de casa vostra?
L'origen, realment, està en el cervell. Costa de reconèixer-ho, veien els programes més difosos que fan a la televisió, escombraries, basura!
Aprofitaré per comprar algun llibre de Burroughs, no n'he llegit res.
Exposició al CCCB sobre la ciutat de Trieste i Magris. El prefaci a El infinito viajar és genial, tant o més que els propis capítols. Reflexiona sobre els fals paral.lelisme entre els viatges i la vida. Fals perquè són d'alguna manera inseparables, la vida és viatge, i el viatge és vida. Viajar no quiere decir solamente ir al otro lado de la frontera, sinó también descubrir que siempre se está al otro lado. Que cerco en el meu proper viatge, el passat, allò que vaig voler fer ara fa molts anys, el present, en un temps de vacances que no em pertanyen, el futur, incert? El viaje en el espacio es a la vez un viaje en el tiempo y contra el tiempo. De què es tracta, d'escriptura diürna o nocturna, com diria Sábato, aquella que realitzem per sentir-nos bé, o aquella que ens revela i ens tortura?

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

Vertigen és el que m'ha agafat a mi en veure tants posts seguits (amb un o dos minuts de diferència!!!) ;o)

Si que has fet feina! I la decoració t'ha quedat molt bé.


Jo l'origen del món només el podria penjar a un lloc: a la meva cel·la del monestir. He he, és l'únic lloc on només hi entro jo. (O qui jo deixo que entri...hi hi ;)

Bé vaig a fullejar els altres posts. Això de fullejar és un dir, es clar!
Però no t'asseguro més comentaris :)

Petons

macondo ha dit...

De fet la feina ja la tenia feta, només havia de penjar els quadres...

Mira que si hi entra el prior o l'abat...ja veig que teniu passadissos subterranis com en El nom de la rosa per deixar entrar a qui voleu...

No us canseu Fra, estireu-vos al divan i a somiar!

Pais secret ha dit...

Jo crec que no, no me´l penjaria aquest quadre, no sabria on, i no vol dir que no m´agradi.
En canvi, aquests cap de setmana vaig estar veient una exposició fotogràfica on vaig trobar un parell de fotos ideals per a posar al capçal del llit. Eren a les antípodes d´aquest Courbet i en canvi, desprenien una sensualitat bàrbara. I no ensenyaven res, ni tan sols el contorn d´un cos.

fra miquel ha dit...

Macondo, el que passa és que en veritat, JO SÓc el PRIOR he he ;o)

http://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2007/07/seguint-les-petjades-de-fra-miquel.html

Vaja! País! M'has deixat intrigat. Quina exposició era aquesta i quines fotos et penjaries a la capsalera del llit ¿?

Pais secret ha dit...

Shhhhhht:

http://www.fundaciovilacasas.com/ca/projecte_art/agenda/Museu_Palau_Solterra


Si vols saber quines són les fotos hi hauràs d´anar...N´hi moltíssimes, i aquestes estan en una sala petita i són petitones també, 40x40, més o menys...
Només hi ha dos elements a les fotografies, dues textures i la llum, esclar. La resta va a compte de la imaginació de cada un.


Apa, si us pica la curiositat , ja us he posat feina!

macondo ha dit...

Osti! Amb perdó, així que sou un bon partit, hauré de transmigrar a la meva vida anterior com a abadessa Hildegarda de Bingen per fer-vos la competència.


Tu també ens poses deures? Ara hem d'anar un altre cop a l'Empordà? Bé, bé, quan passi per Torroella, apart d'anar a comprar gambes a la peixateria, passaré per aquest museu.