dilluns, 29 d’agost de 2011

L'ENFILALL



Quina paraula,
que no la sé?
Cavil·la,
penetra-hi: un bosc espès
que no deixa filtrar la llum,
ple de silenci de falgueres,
enteixinat de teranyines,
encatifat de molsa.
Gotes, encara, de rosada
que feliçment no se'm tornen perles,
que és el que vull, que siguin
gotes només evaporant-se.
És ara que ja n'he fet
perles aquí.
Fes-ne si vols un enfilall.

Joan Vinyoli

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Un mestre en Vinyoli enfilant gotes que no són perles però que finalment s´hi transformen per a poder perdurar i no evaporar-se.
Amb collarets així no cal ni vestir-se.

macondo ha dit...

Doncs sí, quan haig de triar un poema del llibre que tinc de Poesia completa amb pròleg d'en Casasses, i acompanyat (el llibre vull dir) d'una història personal, mai sé quin triar perquè tots m'agraden, i em transporten a algun lloc que no és ni espacial ni temporal, i malgrat tot és corpori com el compàs de les agulles del rellotge.