Pàgines

dilluns, 29 d’agost del 2011

ATZAVARA

Torno amb la vista amarada de lluna,
de camí a l'infinit de la teva ombra.
D'atzavares retallant el cel, blau i rosat.
Solco cançons arran de mar,
basteixo esculleres per protegir corrents i onades.
M'embolcallo de silenci,
fins la tornada.

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Eps!
Aquest m'ha agradat!
:o)
B7s

Macondo ha dit...

I no saps el paisatge que es veia realment des de l'atalaia de la Costa Brava!

PS ha dit...

Ep, que en tenim moltes de talaies, però aquesta, sigui on sigui, té un bon angle.

Les paraules, molt ben trobades.

Macondo ha dit...

Bé, ja vaig trobar les paraules, només falta combinar-les millor!

Angles? Recte, agut o obtús? És broma!