dilluns, 29 d’agost de 2011

Divan





Quan s'estirava al divan del doctor un remolí d'imatges fantasmejaven a prop dels pensaments racionals, tal com una pedra plana sura damunt de l'aigua fent saltirons. Cada petó robat a la superfície creava un seguit de semicercles concèntrics que en línia reseguien el camí que ningú sabia on tindria el seu límit.
Primer, unes veus llunyanes ressonaven a l'interior, vés i comporta't tal i com penses que ets. Sigues com et veus en les teves imatges internes, parla amb transparència tal com un toll d'una font fresca. Amoreja sota l'encant del sexe, insinuat sense por ni compromís, gaudeix.
Segon, enfada't tantes vegades com calgui, i crida ben fort el seu nom.
Tercer, pregunta, pregunta el nom d'aquell que no et vol, i els lladrucs et fereixen l'oïda, maleïts gossos.

2 comentaris:

fra miquel ha dit...

Jo si m'estiro en aquest divà, és per fer la migdiada ;o)
B7s

macondo ha dit...

Home, en aquest no sé...és una relíquia freudiana, molt venerable també.

Segur que tindríeu somnis africans...