FLOR SENSE NOM
Així que va néixer ja va estimar-ho tot: el pugó apilonat, els cucs amagats xucla que xucla la terra humida, la cua de la sargantana, la ràbia del borinot, les formigues disparades amb un paquet a dalt del cap, la panerola perdigó, la marieta amb clofolla-casaca, l’espiadimonis a punt de rentar-se la cara, la pluja de polsina de la flor de la xeringuilla...Tot. Cada dia ho estimava tot. Fins que l’acabament dels dies clars va dur el vent vermell i el vent la va sacsejar de mala manera i se li va endur una fulla. I una altra. I més. I ella, amb la seva petita veu muda, deia a no sabia qui: se m’enduen. I cada fulla que volava amunt era una lletra. S,E,M...l’apòstrof ’ era una brossa...E,N,D,E,N...I ningú no la sentia i les fulles anaven amunt i, d’una embranzida de força, el vent les va barrejar i ja no se’n va saber res més...N,E,U, ’ N,
Mercè Rodoreda
6 comentaris:
Flors de debó i noms de mentida, quines coses...
Aquest fragment és perfumat com una alenada de xeringuilla, molt ben trobat ara que està florida a rebentar.
Bona Diada!
És una bellesa aquest text. Hi conté tota una vida i segur que el vent en parla.
Bona Diada de Sant Jordi, Macondo!
Ara torno...
Uff! Xeringuilla, només de sentir la paraula ja em vénen calfreds.
Gràcies.
Bona diada.
Pilar, és una diada contradictòria amb una vida plena de vides, dels que una alenada de vent s'endugué el nom, de les petites grans absències, de les presències, i dels d'aquí ara presents que hi són i no hi són.
Ara me'n vaig a tocar llibres i roses...i a fer un cafetó.
Macondo, t´espantes per no res, és com allò dels noms de mentida, dona.
Mira de quina xeringuilla et parla la Rodoreda:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xeringuilla
Vinga, que avui toca olorar roses, però pensa que si tens ocasió de posar-te sota una xeringuilla, fliparàs.
Qui ho ha hi dit que estava espantada, ara has projectat els teus temors, cuidadín, "en realitat" estava trista, flipar no sé si flipo,quan m'aixoplugui sota la xeringuilla eixamorada ho sabré.
Que bonic és jugar amb les paraules i trobar significats nous, inventar-se'ls, fer córrer la imaginació...estic contenta...perquè avui és dia de paraules i no d'anar a olorar roses que no fan cap olor, ni intentar comprar un llibre perquè toca.
Publica un comentari a l'entrada