Dialogant amb l’entorn

Des de Darwin i els evolucionistes posteriors sabem quin és l’origen de l’ésser humà: que som fruit d’un munt de combinacions aleatòries i atzaroses de gens que han mutat degut a un munt de condicions innates per la lluita per la supervivència i també, que hi som gràcies a un entorn social que d’alguna manera ens ha protegit i cuidat. Que hi ha molts condicionants genètics i que l’entorn social ens acompanya en aquest camí.

Tant Vattimo com Lyotard afirmen que hem arribat a la fi de la història, tal i com aquesta s’entén des la modernitat, des de Descartes fins al segle XVIII, que el pensament dèbil ha substituït al pensament fort. Que el pensament dèbil característica de la postmodernitat porta al nihilisme, és a dir, a la destrucció dels valors morals sorgits del pensament il·lustrat. Des dels esdeveniments recents al nord d’Àfrica, i a molts països de cultura majoritàriament musulmana ,les antigues colònies europees, i neocolònies americanes i europees han volgut liderar el pensament mundial. Fins i tot, Fukuyama ens parlava de la fi de la història i la derrota dels valors morals d’occident no simplement entesos com a producte del motor econòmic, sinó com a desig pròpiament humà.

No són aquestes revoltes la confirmació que el progrés en les noves tecnologies han ajudat a estendre els valors democràtics originats a l’antiga Grècia? No és la democràcia el poder del poble tal i com s’entén etimològicament aquesta paraula. Si som una única espècie humana, perquè uns valors que no són propietat de cap cultura en concret, sinó de la cultura en majúscula, no podien ser reclamats pels pobles ara revoltats. També a l’orient, i penso en la Xina, són molts els que voldrien canvis en el seu entorn polític. També a l’Iran, i a molts països africans si la il·lustració en humanitats hagués arribat a la majoria de la població, ara sota règims corruptes, manipulats per règims menys corruptes, però que tenen al cap més la venda d’armes i l’economia que l’ humanisme ben entès.

Ja Inglehardt a l’obra La revolució silenciosa (1977) en els seus estudis sociològics anunciava d’alguna manera aquestes revoltes, sense dir-ho potser explícitament.

No és la voluntat de milers d’individus la que fa capgirar la història, marcats segurament per una consciència de classe (no la del segle XIX), sinó d’una classe generacional on si afegeixen tant homes com dones, com treballadors i intel·lectuals, com joves i vells que tenen com a ideals la llibertat social i política i els Drets Humans. És aquests el nou individu el transhome(traducció de G. Mayos) que anunciava Nietzsche? No hi té un paper fonamental el desig amagat en l’inconscient col·lectiu? Es que no estem amarats del pensament que al llarg de molts segles ens corre per les venes a través de la xarxa internàutica, i que pot arribar a qualsevol punt del planeta?