dimecres, 20 d’abril de 2011

Dialogant amb l’entorn


Des de Darwin i els evolucionistes posteriors sabem quin és l’origen de l’ésser humà: que som fruit d’un munt de combinacions aleatòries i atzaroses de gens que han mutat degut a un munt de condicions innates per la lluita per la supervivència i també, que hi som gràcies a un entorn social que d’alguna manera ens ha protegit i cuidat. Que hi ha molts condicionants genètics i que l’entorn social ens acompanya en aquest camí.
Tant Vattimo com Lyotard afirmen que hem arribat a la fi de la història, tal i com aquesta s’entén des la modernitat, des de Descartes fins al segle XVIII, que el pensament dèbil ha substituït al pensament fort. Que el pensament dèbil característica de la postmodernitat porta al nihilisme, és a dir, a la destrucció dels valors morals sorgits del pensament il·lustrat. Des dels esdeveniments recents al nord d’Àfrica, i a molts països de cultura majoritàriament musulmana ,les antigues colònies europees, i neocolònies americanes i europees han volgut liderar el pensament mundial. Fins i tot, Fukuyama ens parlava de la fi de la història i la derrota dels valors morals d’occident no simplement entesos com a producte del motor econòmic, sinó com a desig pròpiament humà.
No són aquestes revoltes la confirmació que el progrés en les noves tecnologies han ajudat a estendre els valors democràtics originats a l’antiga Grècia? No és la democràcia el poder del poble tal i com s’entén etimològicament aquesta paraula. Si som una única espècie humana, perquè uns valors que no són propietat de cap cultura en concret, sinó de la cultura en majúscula, no podien ser reclamats pels pobles ara revoltats. També a l’orient, i penso en la Xina, són molts els que voldrien canvis en el seu entorn polític. També a l’Iran, i a molts països africans si la il·lustració en humanitats hagués arribat a la majoria de la població, ara sota règims corruptes, manipulats per règims menys corruptes, però que tenen al cap més la venda d’armes i l’economia que l’ humanisme ben entès.
Ja Inglehardt a l’obra La revolució silenciosa (1977) en els seus estudis sociològics anunciava d’alguna manera aquestes revoltes, sense dir-ho potser explícitament.
No és la voluntat de milers d’individus la que fa capgirar la història, marcats segurament per una consciència de classe (no la del segle XIX), sinó d’una classe generacional on si afegeixen tant homes com dones, com treballadors i intel·lectuals, com joves i vells que tenen com a ideals la llibertat social i política i els Drets Humans. És aquests el nou individu el transhome(traducció de G. Mayos) que anunciava Nietzsche? No hi té un paper fonamental el desig amagat en l’inconscient col·lectiu? Es que no estem amarats del pensament que al llarg de molts segles ens corre per les venes a través de la xarxa internàutica, i que pot arribar a qualsevol punt del planeta?

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Ostres, macondo, jo diria que si. Que el progrés ha ajudat a estendre els valors democràtics originats a l'antiga Grècia i que és comprensible que els pobles ara revoltats vulguin reclamar-los.
I està molt bé.
I espero que ho aconsegueixin.
Però en els paisos democràtics i presumiblement avançats es continuen vulnerant drets fonamentals.
Potser aquests pobles també s'haurien de revoltar contra els que els hem explotat durant tant de temps.
Ep! que nosaltres també ens hauriem de revoltar per defensar els valors humanistes. Sense anar més lluny, el govern de Líbia, està usant armes espanyoles per matar la seva pròpia gent. (concretament mines anti-persona) Hauriem de reclamar (exigir) que es deixessin, ja no de vendre, si no de fabricar armes.
I els governs que controlen aquells governs corruptes...no són tan "menys corruptes" crec jo.
Una abraçada

macondo ha dit...

Primer de tot benvingut a aquesta casa meva. Així que et pensaves que era en i no la, per algun motiu en especial?
Bé, a la País li hauré de picar el crostó, què vol dir això de cuidadín!
Sí, tens raó en part, però si aquí es vulneren drets fonamentals, en els països no democràtics s'assassina impunement i la vida de segons qui no té cap valor. Doncs jo afirmo que a Europa els governs són bastant menys corruptes precisament perquè són democràtics encara que això no sigui la panacea, és clar que la perfecció no existeix en cap sistema polític.

Perquè hi ha algú perfecte, Pater?

Un petó a galta i galta, perquè allò del besamanos ja no es porta, oi?

fra miquel ha dit...

Ai, no ho sé per què he posat "en" i no "la". Potser no m'hi havia fixat prou en els teus comentaris... demano disculpes
Bé, ja veus que malgrat el "cuidadin" de la País entro en el teu blog, i amb molt de gust.
No, macondo, no hi ha ningú perfecte...si és que existeix la perfecció.
I tens raó que en aquells paisos, sovint, la vida no te cap valor. En el fons estem d'acord. No et discutiré els detalls.
Gràcies per acollir-me al teu blog.
A veure si aconsegueixo fer-ho sovint. Cada cop entro a més blogs interessants, i un te les seves limitacions físiques...hauria de dormir més hores... :o)
B7s

macondo ha dit...

Doncs,vagi vagi a dormir que ja s'acosta l'hora.
Ah! i m'agradaria veure fotos dels baobabs,de l'arbre del pa i de tantes i tantes plantes magnífiques que hi ha a Senegal.
Apa, bona nit.