dissabte, 9 d’octubre de 2010

Present

El temps passat i el temps futur, el que podia haver arribat a ser i el que ha estat, caminen cap a una finalitat, que és sempre present.

6 comentaris:

Pais secret ha dit...

En tinc una altra:
"El passat ja ha marxat. El mes i l´any vinent no existeixen. Només ens pertany el petit punt que és el present"
Mohmud Shabistari

i un proverbi xinès:
"Gaudeix avui. És més tard del que et penses"

macondo ha dit...

Sí que és tard, tinc sensació de tardor des de fa dies. El present és tens, com quan els anglesos parlen del present tense. Mira com que m'has dit fina, et regalo un poema de Shabistari del seu jardí secret de roses: Reason

Mahmud Shabistari
(1250? - 1340)
English version by
Florence Lederer

Original Language
Persian/Farsi

Muslim / Sufi
13th Century

Let reason go. For His light
burns reason up from head to foot.

If you wish to see that Face,
seek another eye. The philosopher
with his two eyes sees double,
so is unable to see the unity of the Truth.

As His light burns up the angels,
even so does it consume reason.
As the light of our eyes is to the sun,
so is the light of reason to the Light of Lights.

Pais secret ha dit...

Gràcies pel detall.
M´hauré de repassar la filosofia sufí per entendre´l una mica més. Em sembla molt més profund del que a primer cop d´ull diuen les paraules.

rosa roig ha dit...

En realitat, nomé val el present. És l'únic que vivim. el passat i el futur existeixen gràcies als verbs, a la llengua.

T'he descobert i t'enllace des del meu blog.
Un plaer!

macondo ha dit...

Tens raó, País, paraules i pensament no sempre van lligades de la mà.

macondo ha dit...

Gràcies per l'enllaç. Jo ja feia dies que t'havia descobert. Sí, el llenguatge ens ajuda, i és el reflex de moltes experiències passades en el present, i també una projecció cap al futur.