A la càrrega guerrillera del temps. Anem-hi, hi tornarem a ser, amb el poble, amb la gent, a la plaça, al Cafè Antic.
Inflarem la rauxa i el seny d’enyorances, esperances i anhels per al futur. Per als que s’hi quedaren pel camí, per als que hi són i per als que hi seran. Sense defallir.
Desvetllarem el paper i la tinta, i amb ells i elles les idees. Dispararem paraules i trenarem pensaments. Espaordirem pals i falçs. La del cervell, pont entre hemisferis separats per a unir-los novament en un crit de llibertat.
Obrirem pas a l’esdevenir dels vents provinents d’altres països i continents amb un somriure latent. A Porrera.
(Dedicat a Moritz i al seu pare, perquè creuen en la terra.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada