divendres, 17 de setembre de 2010

Minimalista


Ara aquí, ara allí,
ara un colibrí.
Canvio el color,
ha arribat la tardor.
Blau, sí, o potser no,
quin color?
Gris, groc, grèvol, no,
no és Nadal.
Trons, llamps, diluvi,
però no l’universal.
Gat, gos, no ara no.
De dos en dos, no.
A la fi la tardor.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

T´admiro la facilitat que tens de canviar de plantilla darrerament.
A mi em fa molta mandra, a vegades hi penso però tinc por que se´m desmunti la paradeta, la tècnica i l´estètica.
I precisament el que voldria és reduir-ho tot una mica, no en tamany si no en la forma, tornar al minimalisme, però em temo que no podria despendre´m de moltes finestretes que tinc a la sidebar, són part de mi i de la petita història del blog.

macondo ha dit...

La plantilla és només forma i no contingut. De vegades cal desmuntar paradetes per seguir endavant. Cadascú fa el què vol amb la pròpia paradeta. És precisament la por la que fa parar, aturar; però la teva és prou preciosa no sé per què l'hauries de desmuntar si a tu ja t'està bé així. Em fa gràcia la paraula sidebar! Jo conservo fins i tot blogs del passat que no estan actius, i què? Jo sóc de la mena que l'ètica està per sobre de l'estètica, en segons quines ocasions.