dijous, 12 d’agost de 2010

Finestres



Des d'una finestra oberta al món observo els carrers polsosos d'aquesta meva Àfrica, on el vent saharià fa voleiar els caftans dels homes i omple de sorra vermella els peus de les dones cansades.               



Escampats per terra jeuen els plàstics on reposen apilades cebes, tomàquets,bitxos,nous de cola,cacauets...  


La roba setinada ben plegada i apilada espera les compradores que la duran a tallerets masculins on amb una vella màquina de cosir i sense necessitat de patrons confeccionaran la peça desitjada. Es lluirà en un festa de naixement, casament o enterrament. En un dansa de caça, de bona astrugància o de llances que pugen als núvols esperant l'aigua desitjada. Mourem pits, anques, pelvis, natges i extremitats a ritmes desenfrenats i desenfadats.


Veurem vi de palma, cervesa de mill o Fanta que també ens agrada. De la planta de fulla vermella en farem shakri, ben refrescant i dolç al paladar.


La balda de la tanca de casa que té com a sostre els estels i de la cabana que ens protegeix amb palla trenada. De l'arbre de la paraula enviarem pensaments als que són lluny esperant la retrobada.


I dels morts que jeuen als nostres peus recordarem la paraula. 




                                Hibiscus sabdariffa

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Uau! Fantàstic apunt! M'he convertit en nena ocell i he sobrevolat els camps de cultiu, que descrius...Com deu ser la planta de la fulla vermella? Aquest color em converteix en garsa i no dubto a robar una fulla, amb la imaginació, d'aquesta planta per tal d'atresorar-la.
Els cants i els balls dels festejos m'acompanyen a la tornada.
Bon dia, Macondo.

macondo ha dit...

No marxis et deixo un regal d'aniversari, emporta't la planta, planta-la al teu jardí, jo vindré i et prepararé la beguda dolça i refrescant. Aquesta planta creix i creix, molts la desconeixen i la confonen amb una altra molt similar amb efectes narcotitzants, aquesta no ho és, però té uns efectes boníssims; és saludable, i et transporta a llocs increïbles, imaginaris i reals com tot el que s'esdevé en aquest nostre món.
Que tinguis molt bon dia.

Pais secret ha dit...

I aquesta aigua té un color més vermell i tot que el fons d´aquest blog, molt bona.
Mai he estat a l´Àfrica però amb un paisatge com aquest fa venir ganes d´anar-hi i ésser un més, diluït entre la natura i les celebracions.

macondo ha dit...

Ni al Marroc? Mira que allà tenen unes pipes d'aigua per fumar...tabac.. ep! que són molt relaxants. I si el que et fa basarda són les picades de mosquit, tranquil·la, estic preparant unes imatges de la Petite Afrique que inclouen natura i danses espectaculars.Però això serà quan torni del viatge.

Pais secret ha dit...

Ni al Marroc, mira per on.
Els mosquits no em fan por (sóc de pagès jo) i tampoc fumo, ni aigua ni fum ni herba ni tabac. Beure sí, sóc del ram de la parra, però allà com no siguin panses ho tinc cru, tret de Sudàfrica.
Bon viatge.

Macondo ha dit...

Tens raó, el vi sudafricà és molt bo, però a casa nostra en tenim de molt bons com els vermellosos vellutats del Priorat. Gràcies.