diumenge, 8 d’agost de 2010

Al·leluia



David sabia un so secret
que tenia el Senyor satisfet
però sé que a tu tant te fa la música.
Doncs és aquest: el quart, cinquè,
el menor cau, el major puja.
el rei perplex composa l'Al·leluia.

Tenies fe i grans conviccions,
però tots caiem en temptacions,
vas veure-la banyar-se amb llum de lluna.
Et va lligar el seu safareig,
vas perdre el tron i els teus cabells,
i dels llavis va arrencar-te l'Al·leluia.

Noia és que jo ja he estat aquí,
sé l'habitació i em sé el camí,
he viscut molt temps sol sense estar amb tu, jo.
Veig el teu senyal a l'Arc de Triomf,
però l'amor no és un pas triomfal,
és sols un fred i trencat Al·leluia.

Va haver un temps que em solies dir
quan jo encertava el teu camí,
però ara jo no em dus mai allà on em duies.
Recorda quan a dintre teu
hi entrava jo i hi entrava Déu
i respiràvem un fort Al·leluia.

Potser existeix un déu superior,
però tot el que he après de l'amor
es disparar a qui abans desenfunda.
I no és un crit el que sents de nit,
de qui de cop la llum ha vist,
és sols un fred i trencat Al·leluia.


(No és la versió que més m’agrada de l’Al·leluia de Leonard Cohen, però sí que és la més nostrada.)

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

A mi m´agrada aquesta versió, com les altres. Potser la que m´agrada menys és la del mateix Cohen.

La lletra sempre l´he trobat misteriosa. Sé que parla del rei David i de Betsabé, però com en d´altres cançons de Cohen hi ha un transfons que fa que vulguis anar més enllà, buscant-li significats diferents.

macondo ha dit...

I tant...pots contextualizar o aillar el contingut de qualsevol expressió artística. El problema de la contextualització és que pot ser tan sumament subjectiva que finalment et quedes sol entenen el que vols dir. Tanmateix, crec que els diversos significats d'aquesta versió és prou clara.