dissabte, 7 d’agost de 2010

Unbeständigkeit




Nosaltres només som animals climàtics, i jo visc  en un país on això que Marx anomenava la lluita, la dialèctica, aquí, vivim en un medi de dialèctica còsmica total. Això m’ha fet comprendre la dialèctica dels homes. Jo visc en un país on hi ha sempre la lluita entre el Canigó i tota la consideració climàtica del nord i els vents del sud. La lluita és constant, de vegades triomfa el nord i altres el sud, però la inestabilitat és sempre total.

3 comentaris:

Pilar ha dit...

De vegades guanya el nord i de vegades guanya el sud...
Les teories, observacions i els punts de vista d'un aspirant a pagès, solitari i feliç, que va aconseguir que cada sustantiu tingués el seu adjectiu precís, són molt elevades per a mi.
Però m'agrada venir al teu espai i tobar allò que mai podrè assolir, de manera constant.

macondo ha dit...

A veure, a veure... què és això que no pots assolir de manera constant? Ara em tens intrigada!
I la lluita o dialèctica entre el nord i el sud, és prou clara, dic jo, o no?
Espero que hagi deixat de ploure a casa teva, perquè jo amb monstres no m'hi faig. I per cert, tens gravades les imatges més hilarants de la peli que et vaig comentar, mira que enrecordar-te del gos i de l'enterrament de la rateta, amb llauna inclosa, aiaiai...
Bona nit.

Pilar ha dit...

No hi ha cap intriga, Macondo. Només jugava amb la traducció del títol que, segons el sr. Goole significa inconstància.
Si, sí...El nord i el sud tenen microclimes diferents.
De moment la turmenta segueix, però ja escamparà.
La del gos i la rateta són dosescenes genials!