Qui m'ha ferrat
qui m'ha fixat damunt dels ossos
a cops
aquesta pell
aquesta pell de dona
que tot i despullant-me m'ha vestit?
Felícia Fuster
En el meu volcà hi creix l'Herba
racó meditatiu-
recer propi per a l'Ocell
fóra l'opinió General-
Que roges són les roques de lava que hi ha a sota
que insegur el terra
Si ho revelés
poblaria de terror la meva solitud.
Emily Dickinson
Del capítol 4 Propostes per al mil·lenni, de Sota el signe del drac, de Maria-Mercè Marçal.
Em crida notablement l'atenció aquesta Fúria que endevina l'autora en moltes de les obres de literatura escrita per dones. Especialment remarca l'obra de Jane Rhys L'ample mar dels sargassos on la novel·lista és el mitjà pel qual la Fúria parlarà. També remarca el to dur que detecta Adrienne Richenn en Una cambra pròpia de Virginia Woolf, on la dona es conté de demostrar tot el seu enuig i s'esforça en mantenir-se calmada.
També es detecta aquesta fúria a La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, em pregunto què faria la Colometa si pogués fer i dir el que realment voldria fer i si no estigués condicionada per les circumstàncies. Aquelles engrunetes de pà i aquell resseguir el dibuix de la paret cada vegada que puja les escales, no són sinó la contenció de la fúria. Aquests petits fets són com el negatiu d'una altra vida d'unes altres circumstàncies.
D'altres poetesses catalanes com Clementina Arderiu i Rosa Leveroni analitza en els textos la dialèctica entre el model femení socialment imperant, i l'impuls individual que s'hi oposa. Aquesta fúria que, alhora, és força i feblesa, ja que d'ella en sorgeix la singularitat de les diferents autores, però que per altra banda no deixa de ser una pell de dona que ens despulla i ens vesteix.
2 comentaris:
Faulkner la descriu en una complexa història familiar, narrada a quatre veus..."El ruido y la furia".
Brota de dins nostre amb una força gairebé incontrolable...Per a mi és un crit amb què fem saber que som incapaços d'arribar a nosaltres mateixos.
Em pregunto si els mots furia, por i maldat són sinònims.
Molt molt interessant aquesta novel·la i complexa, una més a la cua de lectures pendents. No sé, potser aquesta Fúria és un element universal, en el cas de M.M.M. és una referència a un element específicament femení que es dóna de forma transversal en la literatura escrita per dones, i que es manifesta, precisament, en el control que aquestes exerceixen sobre ella, cosa que d'alguna manera distorsiona (per bé o per mal)allò que d'altre manera brolleria espontàniament sense necessitat de sentir-la.
Entenc aquesta fúria, no com una maldat intrínseca, sinó com una reacció als mals causats per les societats patriarcals a les dones. Tampoc penso que, ni el mal ni el bé siguin una propietat de cap sexe, sinó més aviat associats als rols de gènere que els acompanyen.
Publica un comentari a l'entrada