dijous, 1 d’abril de 2010

A voltes en el cor


A voltes en el cor
s'adormen les paraules
sense desig de vol
com una vida amb calma.
Hi ha sol de posta i flors
en els carrers i una alta
claror d'ocells pel cel
i en els vergers magranes.

A voltes els records
tenen la llum velada
és lluny i encara lleu
la noia que estimaves
i vas a veure els morts
al peu de les muntanyes
un fred sense camins
la blanca flor dallada.

Joan Vergés

8 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Unes paraules precioses : a voltes en el cor s'adormen les paraules....a voltes--- a voltes les paraules fan voltes, giravolten i soprenen

macondo ha dit...

I quan el cor desperti ho farà amb paraules d'amor (sigui el que això sigui!), i estigui el verger ple de flors i arbres fruiters.

...i no giravoltem gaire no fos cas que ens maregéssim.
Bona tarda, Elvira.

Pilar ha dit...

Jo deixo que dibuixin per a poder observar-les. El que veig en les teves és una matinada en què tot comença a moure's.
Em quedo aquí, en la calma.

macondo ha dit...

De calma res noia, mira que fas soroll en el teu bloc, els tambors m'han desvetllat del tot quan encara estava mig endormiscada.

Pilar ha dit...

Doncs a mi em costarà desprendre'm del soroll que a tu et desvetlla. Espero que ja estiguis desperta...Bon dia!

macondo ha dit...

Entre vetlla i vetlla es desvetlla la donzella. Quan penso en Calanda, em ve a la ment aquell ull tallat pel mig de la pel·lícula de Buñuel, El gos andalús.

zel ha dit...

Veus, u poema preciós, jo ahir vaig fer camins sense fred, camins tranquils i dolços, que només em duien una paraula, pau i un sentiment, calma...

macondo ha dit...

Teniu sort els empordanesos de poder gaudir de racons meravellosos, verds lluents després de la pluja,l'userda que creix en silenci, i un blaucel lleugerament laminat pel blanc dels núvols que veig córrer en les imatges de la teva nova càmera.