A voltes en el cor
s'adormen les paraules
sense desig de vol
com una vida amb calma.
Hi ha sol de posta i flors
en els carrers i una alta
claror d'ocells pel cel
i en els vergers magranes.
A voltes els records
tenen la llum velada
és lluny i encara lleu
la noia que estimaves
i vas a veure els morts
al peu de les muntanyes
un fred sense camins
la blanca flor dallada.
Joan Vergés
8 comentaris:
Unes paraules precioses : a voltes en el cor s'adormen les paraules....a voltes--- a voltes les paraules fan voltes, giravolten i soprenen
I quan el cor desperti ho farà amb paraules d'amor (sigui el que això sigui!), i estigui el verger ple de flors i arbres fruiters.
...i no giravoltem gaire no fos cas que ens maregéssim.
Bona tarda, Elvira.
Jo deixo que dibuixin per a poder observar-les. El que veig en les teves és una matinada en què tot comença a moure's.
Em quedo aquí, en la calma.
De calma res noia, mira que fas soroll en el teu bloc, els tambors m'han desvetllat del tot quan encara estava mig endormiscada.
Doncs a mi em costarà desprendre'm del soroll que a tu et desvetlla. Espero que ja estiguis desperta...Bon dia!
Entre vetlla i vetlla es desvetlla la donzella. Quan penso en Calanda, em ve a la ment aquell ull tallat pel mig de la pel·lícula de Buñuel, El gos andalús.
Veus, u poema preciós, jo ahir vaig fer camins sense fred, camins tranquils i dolços, que només em duien una paraula, pau i un sentiment, calma...
Teniu sort els empordanesos de poder gaudir de racons meravellosos, verds lluents després de la pluja,l'userda que creix en silenci, i un blaucel lleugerament laminat pel blanc dels núvols que veig córrer en les imatges de la teva nova càmera.
Publica un comentari a l'entrada