Pàgines

dissabte, 27 de març del 2010

Res no és mesquí

6 comentaris:

Pilar ha dit...

Per a mi, és el millor poeta, cantant i trobador.
Perfecte l'homenatge a Papasseit.
Gràcies, Macondo.

Macondo ha dit...

Sí, sí que ho són.
Saps, aquest poema em desvetlla sentiments contradictoris, d'esperança trista.
Bon dia.

Elfreelang ha dit...

ni cap hora és isarda....i no és fosca la ventura de la nit...

Macondo ha dit...

Benvinguda Elvira, conec el teu bloc així que no ets una estranya a casa meva.Aquesta casa que no té no parets, ni portes ni finestres; que està sempre oberta per aquells o aquelles que no tinguin por de les crítiques, ni de criticar (evidentment en un sentit positiu encara que a voltes jo sigui un pèl àcida, irònica i fins i tot sarcàstica, és clar que segons el moment i com em senti, ni més ni menys com molts de nosaltres!)
I no és cap crítica al poema, sinó a les meres paraules, i tant que les aventures de las nit són fosques, és clar que podem fer que n'esdevinguin menys, i hores salvatgetes també n'hi ha, què seria de nosaltres si no fos així?
Una abraçada.

zel ha dit...

Jo adoro Papasseit, però, m'agrada més el Llach que no pas el Serrat, què voleu...

Macondo ha dit...

Dona, ningú és perfecte!
Benvinguda, Zel, et dic el mateix que a l'Elvira, el teu bloc és per a mi un vell conegut i tu una bella coneguda (és clar que només a través de les paraules). Salut Empordanesa!