diumenge, 14 de març de 2010

Creu del Sud



La princesa Sira recorre els altiplans del Perú, camí de Chivay, a la vall del Colca, petita població de la serralada andina. S’atura en mig de la travessia per mastegar algunes fulles de coca que l’alleujaran del mal d’alçada, també aturarà l’eternitat per col·locar una pedreta plana i diminuta a dalt de tot de les milers de piràmides irregulars que coronen les planes de més de tres mil metres d’alçada  en record dels seus morts. De sobte, apareix una llebre que atalaia els curiosos que l’observen. Ella surt corrents entre les llames que pasturen l’escassa vegetació i se sent marejada. Al seu país natal, de l’orient, no cal alentir el pas per por a la manca d’oxigen que li arribarà a la sang. Aquesta flueix càlidament per les venes mediterrànies, i no es bloqueja mai. Però en les alçades,  les llames escupen enutjades la seva misèria i no es balandregen com els dromedaris quan abaixen el cap per sadollar-se en les fonts dels oasis, que permeten reconfortar els homes després d’una llarga travessia pel desert.
L’escalfor ve després, el bany a les aigües termals que fumeja enmig de la negra nit i les baixíssimes temperatures, l’embriaguen amb la dolçor els milers d’estels del firmament del Con Sud. No els pot comptar, però sap que tots i cadascun d’aquests estels l’estan observant, i n’hi ha un que serà la seva creu, la Creu del Sud.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també he vist la Creu del Sud, i ella m'ha mirat, en la meva diminuta presència sota el cel estrellat.

Pilar ha dit...

Quina llegenda més preciosa!
Havia sentit parlar d'aquesta creu. Sempre m'ha atret la civilització egípcia i aquesta sabia que quan veien la creu, hi haurien inundacions.
A partir d'ara la veuré en una flor, mentre arriba el dia en què tal vegada, podré observar-la contemplant el cel en algun lloc del sud.

macondo ha dit...

I és que som pols d'estrelles i estem fets del mateixos elements que elles.

macondo ha dit...

No sabia que des d'Egipte es pogués veure la Creu del Sud, encara que aquest any potser l'han vist des de molts altres llocs, tanta aigua com ha caigut! Jo que volia anar a veure la florida dels cirerers que em vas recomanar, no sé si els aiguats hauran deixat cap flor als arbres, espero que sí! Tot i així, segur que la terra serà més fèrtil i portarà altres beneficis.
Ostres, qualsevol diria que hi entenc alguna cosa d'agricultura!!!

Pilar ha dit...

Al dia d'avui no es veu des de Egipte, però sembla ser que a l'època en què es construïen les piràmides, sí.
Diuen que van començar a desaparèixer de manera progressiva i que al 400 d.C, van deixar de veure's per sempre més.
Abans, però, no es coneixia la Creu del Sud com una constel-lació. Formava part del Centaure.
Si al final et decideixes i vas a la Vall del Jerte, ja m'enviaràs alguna fotografia. Fa temps que no vaig a Extremadura.
Jo tampoc entenc d'agricultura, però he pogut observar que quan plou "bé", la terra es transforma en un vergel.