"Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum."
Primera història d'Esther (1948)
6 comentaris:
Anònim
ha dit...
Si vols llegir un bon relat d'un mirall trencat i el que passa amb els seus bocins, et recomano "La reina de les neus" de Hans Cristian Andersen. I veuràs del que és capaç la Gerda.
T'agraeixo la recomanació, el llegiré. Crec que la interpretació del conte i de Primera història d'Ester van el mateix sentit, és a dir, cercar la unió(anar de la diversitat a la unitat tant moral, com filosòfica, i literària)i no pas la separació o disgregació de les qualitats més bones que tenen els éssers humans. Gràcies per l'apunt.
En el conte que tens enllaçat han canviat el nom dels protagonistes, Gerda per Margarita, i Kay per Carlitos, no ho sé, em sembla que m'agraden més els noms originals. Gerda o jardí denota un espai més ampli on hi tenen cabuda tota mena de flors i plantes. Deu ser perquè sóc més de jardí que de rams de flors, tot i que el teu poema és un bonic ram de paraules. Gràcies.
6 comentaris:
Si vols llegir un bon relat d'un mirall trencat i el que passa amb els seus bocins, et recomano "La reina de les neus" de Hans Cristian Andersen. I veuràs del que és capaç la Gerda.
T'agraeixo la recomanació, el llegiré. Crec que la interpretació del conte i de Primera història d'Ester van el mateix sentit, és a dir, cercar la unió(anar de la diversitat a la unitat tant moral, com filosòfica, i literària)i no pas la separació o disgregació de les qualitats més bones que tenen els éssers humans.
Gràcies per l'apunt.
Al desembre de 2009 nou, vaig fer una entrada: Paisatge hivernal.
Allà hi ha l'enllaç al conte.
En el conte que tens enllaçat han canviat el nom dels protagonistes, Gerda per Margarita, i Kay per Carlitos, no ho sé, em sembla que m'agraden més els noms originals. Gerda o jardí denota un espai més ampli on hi tenen cabuda tota mena de flors i plantes. Deu ser perquè sóc més de jardí que de rams de flors, tot i que el teu poema és un bonic ram de paraules. Gràcies.
Doncs el 22F hi hagué més de tres-cents bocins de lum per il·luminar l'obra d'Espriu.
Gràcies per participar en l'homenatge!
Descobreixo els teus blogs que són una meravella, gràcies a tu per deixar un comentari.
Publica un comentari a l'entrada