diumenge, 28 de febrer de 2010

Rellegint el diari



No
tinc temps ni ganes d’ampliar el poti-poti de sensacions i reflexions que tinc en ment, però com diuen en castellà a buen entendedor pocas palabras bastan. A tots se’ns veu el llautó, però als de l’Opus se’ls hi veu la ferralla.
Que vagin a predicar amb els seus arguments a l’eternitat, que als d’aquí a baix podem resoldre els nostres problemes per nosaltres mateixos, no ens calen només models ideals, d’aquests ja n’hem tingut prou en aquest país. S’afirma en una carta a La Vanguardia que l’amor ha de ser net i exclusiu, i que busquem l’amor etern (aquest deu ser més seguidor de Pascal que de Descartes). Doncs jo, m’inclino per Descartes sense excloure Pascal.
Afirma que s’està a casa o no s’està . Es clar que, a casa si pot estar de moltes maneres, ara recordo aquella dita que deia que la mujer en casa y con la pata quebrada. Massa ambigüitat en un article d’opinió que si bé fa referència a la joventut esbojarrada, que d’aquesta n’hi ha hagut a totes les èpoques, independentment de noves o velles tecnologies. Segurament, aquestes afavoreixen certes actituds, però també ara surten a la llum casos que abans només es vivien de portes en dins. Així que, en moltes realitats és molt millor living apart together; i les amistats compromeses, què volen dir? Jo encara em creia allò d’haver arribat a la majoria d’edat kantiana, independentment del gènere i/o sexe al qual es pertanyi. Però es veu, que no! Que encara hi ha qui creu que les dependències emocionals ens faran més racionals, més lliures i més independents. Bé, ja m’ha passat el mal humor i em vénen ganes de riure...
Més... més, torno a fullejar el diari, i a la pàgina 36-37 a Tendències els models dels joves entre 12 i 19 anys. Ostres! Ni una noia als models, i...mira quina fila que fan! A la pàgina 40 el model femení: les cheerleaders, ja hi som!
Ara trobo quelcom interessant, un còmic on line Zahra's paradise sobre la situació de l'Iran, però no localitzo l’enllaç. Algú em pot ajudar a trobar-lo?

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Igual i és aquest:
http://www.zahrasparadise.com/lang/es/archives/85

Però no t'enfadis més, d'acord? :-D

macondo ha dit...

Moltes gràcies, prometo no enfadar-me com a mínim durant una setmana. Ja em diràs com s'aconsegueix durant més temps...

Pilar ha dit...

A veure...Comença la setmana, sense que sàpigues quan la comences.
Paraula d'enfadona!
Bona nit i bona setmana, macondo.

macondo ha dit...

Caram, és una bona pensada, però com que jo sempre hi trobo peròs a tot, això em sona a eternitat.
Bona nit i gràcies per la bona setmana perquè em farà falta.