Plovdiv
Passejo pels carrers de Plovdiv amb la meva amiga Carmen, fem cua, com sempre, ben d'hora al matí per poder comprar un panet i un cafè, abans de dirigir-nos a les restes arqueològiques situades a prop del teatre romà. Ens disposem a començar a cavar, a remoure la terra seguint les instruccions de l'arqueòloga, vigilant de no picar gaire fort en determinades capes del terreny, ja que podríem trencar les diminutes ampolletes de vidre de l'època grega, situada per sota de les capes de fang acumulades posteriorment, i que gràcies als distints colors i composició del terreny serveixen per distingir l'antiguitat de la troballa. De tant en tant una moneda i peces de fang cuites que seran classificades i recompostes posteriorment.
La feina dels ajudants de camp, sol limitar-se a carretejar literalment carretons i carretons de terra sobrera d'un lloc a un altre per primer, ser garbellada i, un cop triats els terrossos que poden contenir alguna resta arqueològica interessant, cal passar-los per aigua per desfer el fang incrustat.
I...escridassada general...d'un cop involuntari es trenca una meravellosa ampolleta de vidre irisat que ja no tornarà mai a estar d'una peça, ni serà de la utilitat que tenia originàriament per aquells que en feien ús. Era preciosa, encara en tinc la imatge gravada.
4 comentaris:
Passejar pels carrers de Plovdiv, embriagar-me de la música i la veu, admirar les imatges d'un teatre que em recorda l'Epidauro grec, aturar-me als camins empedrats plens d'antigor, angoixar-me amb la pèrdua d'un vidre tan cromàtic... M'ha fet sentir l'enyor de les coses no viscudes.
És una entrada plena de tot el que és bell. Felicitats macondo.
Amb quina facilitat es relaciona el tot amb el tot, oi? Grècia la conec poc directament,només hi he estat una vegada durant molts pocs dies, així que hi hauré de tornar algun dia. A Epidauro van trobar una estàtua d'Escolapi, déu de la medecina (sort que era aquest,i una de les seves virtus era la curació dels malalats, però no deixa de ser un dels déus antropomòrfic), cosa que ja suposo que saps si has consultat la Wiqui o per propis coneixements...tant se val. El cas és que els déus grecs, si és d'això del què hem de parlar, tenen les mateixes virtuts i debilitats que els humans, ni més ni menys, i més, com afirmava Xenòfanes si els humans tinguèssim aspecte de bous els déus també.
Gràcies pel teu comentari on la BELLESA sempre s'hi manifesta.
L'associació de idees, de imatges, de vivències i de tot, es dóna sovint.
M'agrada molt la mitologia grega i la romana. Explica les arrels de moltes coses.
M'has fet recordar un altre llibre amb què em vaig divertir molt: "La metamorfosis, de Ovidio".
Gràcies.
Pilar, ets un pou de saviesa! Fas unes interpretacions molt acurades.
Gràcies una altra vegada.
Publica un comentari a l'entrada