diumenge, 13 de juliol de 2008

Mini vacances

De retorn de les mini vacances, cansada, l’única cosa bona que té la platja són aquells petits moments en què estirada a la sorra sents l’escalfor del sol a la pell, una mica de vent perquè la calor sigui prou suportable, i que no hi hagi gaire fressa al voltant. A part d’aquesta sensació agradable, la resta és insuportable. La sorra, sobretot quan és tan fina se’t fica per tot arreu, si fa una mica de vent, t’entra per tots els forats del cos, i et sents com un pollastre arrebossat. Els artificiosos pobles de la costa no tenen cap encant, excepte, pot ser dos o tres que conserven alguns paratges interessants. El primer dia, a l’apartament, em vaig deixar les claus a dins. Sense saber què fer vaig preguntar on compro el diari si hi havia cap serreller. No n’hi havia cap al poble, m’adreçaren a la policia urbana i des d’allà vaig poder trucar-ne un d’un poble veí. Per sort, al cap d’una hora, ja tenia novament la porta oberta. Això sí, la broma em va costar 75 euros. No va trigar ni dos minuts a obrir-me les dues portes amb un plàstic. De fet, els lladres ho tenen ben fàcil.