dijous, 24 de juliol de 2008

Lectures d’estiu: Haruki Murakami. Crónica del pájaro que da cuerda al mundo.


Em sembla un fet fantàstic però és un fet real: quan vegis que les orenetes deixen de volar al voltant de casa teva la causa és que tens un eixam d’abelles instal·lades a les golfes.

-Señor pájaro-que-da-cuerda, finalment l’he acabat de llegir, al·leluia! És una novel·la fantàstica. Es podria descriure com un gran salze japonès d’estil bonsai, d’aquells que tenen les fulles de color ben vermell, ben ramificat, on totes les branques estan ben interconnectades, un fort tronc comú i profundes arrels.

Aquí va un petit fragment: “Todo está interrelacionado, con la complejidad de un rompecabezas tridimensional. En el que la verdad no siempre es real y la realidad no siempre es verdadera.”