Avui començo una nova lectura que em sembla que promet molt: Històries del senyor X. de Pere Saborit.L'he començat a fullejar, en el pròleg una frase de Joan Fuster: ¿Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meva sinceritat? Sí que promet sí!
El llibre està dividit en tres grans apartats escrits gairebé en forma d'aforismes i pensaments curts: El plat preferit dels cucs, Introducció al desconcert i Tractat sobre la mecànica de l'enamorament, el dos últims estan subdividits en els dotze mesos de l'any. Copio, pràcticament, a l'atzar un subapartat del mes de juliol: "A partir de certa edat, si fa vergonya no saber alguna cosa no és tant, segons X., per una pura qüestió intel·lectual de reconèixer que s'és ignorant, sinó perquè vol dir que ens ha faltat la companyia d'algú proper que ens ho pogués ensenyar."
El llibre està dividit en tres grans apartats escrits gairebé en forma d'aforismes i pensaments curts: El plat preferit dels cucs, Introducció al desconcert i Tractat sobre la mecànica de l'enamorament, el dos últims estan subdividits en els dotze mesos de l'any. Copio, pràcticament, a l'atzar un subapartat del mes de juliol: "A partir de certa edat, si fa vergonya no saber alguna cosa no és tant, segons X., per una pura qüestió intel·lectual de reconèixer que s'és ignorant, sinó perquè vol dir que ens ha faltat la companyia d'algú proper que ens ho pogués ensenyar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada