Ateisme

Hi ha quelcom que no entenen els que no són ateus, i són les conseqüències del fet de ser-ho. El creient i l’agnòstic posseeixen una moralitat que prové de les seves creences, o de la possibilitat o no d’aquestes, això és, és una moral derivada o heterònoma. En canvi, els ateus o, no tenen moralitat, o és creada per ells mateixos. Poden jugar a tenir-ne, a canviar-la o adoptar, segons el moment, la que més els convé. El llenguatge és limitador i com que no existeixen altres paraules se’ls anomena immorals, o sigui la negació de ser morals, ja que s’anomenen per negació del punt de referència que és ser moral. Aquesta posició clarament maniqueista nega la possibilitat de pensar d’una altra manera. La diversitat d’actes i les conseqüències d’aquests no es poden reduir només a ser moral o immoral. Hi ha qui ho anomena relativisme moral, però tampoc ho és ben bé, perquè un ateu pot tenir valors morals universals en determinats moments i ser tant o més conseqüent que aquell creient que els aplica de forma automàtica sense tenir en compte el context en què es dóna cada situació.
L’ésser humà és un projecte obert, i l’altre intenta reduir-lo, cosificar-lo, etiquetar-lo, per justificar les pròpies limitacions.
Les lliçons de moral ens les donem nosaltres mateixos, mai poden ser exemplificadores.

http://www.youtube.com/watch?v=vNxOANyobRU