Havia decidit no escriure ni una ratlla, ni perdre un minut de la meva vida pensant en un tema que no m’interessa gens: el futbol. Ja era a dormir, o millor dit intentant-ho, i no ho aconseguia. He tornat a posar-me davant d’aquesta màquina infernal i addictiva i, una cosa m’ha portat a una altra, i d’aquesta a pensar en el meu petit país arran de la cançó de Lluís Llach. I crec que el nostre país, segons com es miri, és molt petit, però vist des d’una altra perspectiva inclou moltes actituds de persones que no saben a quin país pertanyen. Aquest fet els mena a manifestar-se de forma escandalosa per poder arrancar el munt de frustracions que porten dins. Si només es tracta d’exterioritzar aquest malestar, endavant; qualsevol forma de fer-ho pot ser bona. Si aquells que interpreten aquestes demostracions les manipulen i tergiversen en benefici propi, ja l’hem cagat! I ara sí, vaig a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada