diumenge, 22 de juny de 2008

Londres 1

La decisió de viatjar a Londres provenia de l’interès per conèixer noves formes de viure i per aprendre anglès. Sempre li havia agradat viatjar i, l’oportunitat es presentava com una expectativa per canviar el seu entorn vital. Va aconseguir l’adreça d’una agència d’au-pairs a través d’un amant, que tenia una cosina que hi havia estat. Decidí marxar amb l’inici de curs, com començaven totes les etapes noves a la seva vida. Curs nou, any nou. D’aquesta manera agafà l’avió cap a les illes britàniques, cap a una nova llengua i un nou clima. Diuen que el temps atmosfèric marca el caràcter de les persones, en el cas dels anglesos n’estava segura. Com es podia tenir aquell humor si no fos degut al clima i la humitat. A l’aeroport l’esperava l’home de la casa, un indonesi, per cert, molt amable i de bon aspecte. No s’entenien gaire bé, ja que ella no parlava la llengua amb gaire fluïdesa. La conduí fins a la que seria la seva nova casa per una temporada, a North Harrow, una barriada de classe mitja, on només s’hi veien cases amb jardinets a la part posterior. A l’interior, la dona anglesa, de més de cent quilos i, la seva filla, barreja de tots dos.
La casa estava decorada seguint l’estil de Laura Ashley. En aquell moment, i per contrast de tot el que coneixia, la va trobar acollidora. Amb el temps va esdevenir carregant, amb un aire asfixiant, i no degut a la quantitat de cigarretes que s’hi fumaven, sinó per l’ambient thatcherià que s’hi respirava.