Entre no viure, és a dir, viure conforme al que s’espera de tu, i viure poèticament, cadascú tria allò que, a causa de la pròpia manera de ser o per qualsevol altre motiu decideix amb més a menys llibertat, jo em decanto per l’última opció.
Bàsicament, i en definitiva, les conseqüències de cada acció recauen sobre el subjecte que decideix, mira per on, sóc elementalment allò que predicava l’existencialisme. Cadascú és fill de l’època que li ha tocat viure, però deixar en mans de l’individu l’ultima responsabilitat m’agrada més. Segurament, es tracta més d’un condicionament que d’un acte d’elecció. Però m’agrada pensar que allò que em succeeix en sóc responsable, més que carregar les tintes sobre els altres. És més fàcil perdonar, o oblidar qui no et convé, que perdonar-te a tu mateix; per altra banda, tampoc es tracta de cap pecat original, ni de tenir sempre mala consciència. La indulgència sempre és millor quan te la dones a tu mateix, que quan prové de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada