diumenge, 25 d’octubre de 2015

Poesia amatent

Llanternes que enlluernen els meus ulls,
gotes que regalimen per les parets...


dels teus.
Claror d’un dia refulgent...


d’hivern.
Heures i heures
que conten les hores...


del silent.
Racons i raconets.
Esquerdes a les parets.
Petons enamorats.
Lluentons sobrants d’un vestit...


de temps.
Cançons tímides de cantants...

amatents.

3 comentaris:

País Secret ha dit...

La segona vegada que he llegit el poema he vist la foto de Lisboa. Llavors la percepció del poema ha canviat. N'he vist un altre.
Les imatges dels dos m'han agradat.

Macondo ha dit...

Vaja, vaja...

Macondo ha dit...

Pensant-ho millor no sé si és pitjor aquell que roba coses no-materials que aquell que les roba materials! Quin dilema!