Pàgines

dijous, 27 de març del 2014

El somier de les Olimpíades



El somier de les Olimpíades


Del dia del per què escrivim? Se m’acut que ho fem perquè hi ha alguna coseta més o menys lleugera per explicar. Jo, avui, us contaré el canvi de somier que vaig patir fa poques setmanes.
El meu germà que és gran i tal·lós i té dues criatures que sempre volen anar a dormir al llit dels pares, s’ha canviat de llit. De l’original que ja feia metre cinquanta, se n’ha comprat un que fa metre noranta, així pares i criatures poden ajeure’s folgadament en el mateix catre.
Jo com que sóc pobra i ho aprofito tot, vaig pensar en reciclar el somier, bonica paraula per un trasto que ens ajuda a somiar més  i millor, o no!
El somier estava enclastat i forjat a unes potes de ferro que s’havien desenganxat. Un bon somier és un bon somier -vaig pensar- veient-lo amb els travessers formats per tres làmines de fusta cadascun encastat en una corona rectangular que desprenia seguretat i resistència.
Havia de trobar unes potes noves prou altes i fermes que s’hi adaptessin i fossin de la mida del robust somier.
Va començar la recerca de potes i potes, entrant i sortint de les botigues especialitzades en el tema. Finalment, un noi elàstic, amatent i compromès amb el seu ofici, va trobar-ne unes del tipus de somiers que es feien l’any noranta-dos que, com tothom sap, va ser el de les olimpíades i, suposadament, tot es feia a consciència en el nostre país.
Ja les tinc!... mides i de perfecta adaptació un cop canviat cargols i adaptat a la nova realitat d’un habitació minúscula on, a part, de la llibreria farcida i d’un bagul no hi cap res més.
Un cop muntat llit i potes amb el corresponent matalàs, això sí, també reciclat, vaig caure damunt del llit amb un petit salt. No s’aproximava ni de bon tros al salt atlètic d’aquells que es llencen d’esquena per superar certes alçades. Quan vaig rebotar del petit salt, ja sento el soroll del crac!, dues làmines desenganxades rebotint contra el terra, vaja dues per tres sis trossos de fusta escampats sota el llit.

Aquí no va acabar la comèdia, a les quatre de la matinada la resta de làmines com preses per una solidaritat insospitada es van desmuntar pràcticament totes de sobte, quedant el llit semi penjat i inclinat que feia impossible l'horitzontalitat.

2 comentaris:

PS ha dit...

En coses del dormir més val anar a la cosa segura, que ens hi va el descans i de vegades els somnis.

Bona nit!

Macondo ha dit...

Ho sé prou bé...però vet-ho aquí que ni a la vigilia ni al son hi ha res segur...Bon dia, guapa!