divendres, 16 de novembre de 2012

Serenade




Benvinguda i comiat



He sortit i he ensumat

la foscor de la nit:

l’olor d’un pom de roses

m’embriagà els narius.

Em transportà a passats remots

de temps perduts i oblidats.

De quan ens estiràvem

en el nostre cau d’amor

enmig de la boscúria i el fred.

Els llençols fulls de diari

ens embolcallaven, i

tant xops quedaven de la humitat

com de la suor fruit de

la calor dels cossos .

Ara, què em vols amor?

Ja no queden boscos,

ni cireres d’arboç

només hi ha argelagues

i ponsèties d’hivernacle

per Nadal.


9 comentaris:

Estranger ha dit...

A aquesta hora, després d´un Divendres, d´una setmana...va bé escoltar això.

Bon cap de setmana.

esborrall ha dit...

Mi serenata, vuela en el aire...
Gràcies!

Macondo ha dit...

M'adono que us heu avançat abans que acabés d'enllestir l'entrada.

Estranger, aquesta Lied és encantadora, romàntica i trista, m'ha fet plorar. I sí, em feia falta escoltar-la, una vegada més, sobretot després d'un divendres que segurament hauria d'escriure amb majúscula totes les lletres que conté. Dóna pau i relaxa, segurament la tornaré escolar moltes vegades, més endavant.


Pilar, volen i volen els coloms i fem volar coloms tantes vegades com ens hi sentim en predisposició.
La meva era Serenade, tot romanticisme, Sturm und Drang de pura cepa, un encant.

Pilar ha dit...

El que s'ha avançat ha sigut l'entrada. Sembla ser que tenia pressa. ^0^
Conec aquesta Serenade des de fa molt de temps:http://www.youtube.com/watch?v=rAOTGcQPAKM&feature=related

T'he comentat amb una frase de la versió en castellà.

Pilar ha dit...

Oblidava dir-te que el poema té tots els ingredients del romanticisme...melanconia, enyor, tristesa,paisatge...i els cinc sentits ben desperts.

Macondo ha dit...

Ostres l'Albano, quants anys! Doncs aquesta serenata no la coneixia. Si vols que et digui la veritat prefereixo Schubert.

Gràcies, Pilar, em va sortir així, què s'hi pot fer...en el fons sóc una romàntica.


(és clar que he vist la pel·lícula que tan extensament ens expliques, just després de dinar, i en versió original, potser m'he perdut alguns detalls. També em vaig repassar de dalt a baix l'entrada que ens parles de Blade Runner, és fantàstica i repensant-m'ho, encara em pregunto si els humans deuen somiar, també, en ovelles elèctriques!)

Pilar ha dit...

Shubert i Albano no es poden comparar..."Juguen lligues diferents".
En el fons...D'acord. ^0^
Et dic un secret? Si puc, visualitzo sempre les versions originals i subtitulades, per no perdre'm res. La veu és un element molt important en una actuació, sense menysprear alguns doblatges que són sensacionals.
Segur! I amb unicornis!

Macondo ha dit...

Aquell de papiroflèxia és una passada!

Apa, bona nit. Porto pràcticament tot el dia davant de l'ordinador i ja estic cansada.
(ep! treballant i...bueno mirant altres coses...)

Anònim ha dit...

C'est comme le code énigme qui est entendu que deux personnes aimé