Pàgines

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Serenor






Diu Mª Mercè Cuartiella que "Les coses que ens passen, passen dins les nostres ments", i té raó. La subjectivitat ha guanyat la batalla. Oi, Helena?


Encara sóc a Oxford i recorro amb la mirada les agulles que apunten al cel. Avui, aquest cel tan lluent que enlluerna les entranyes de les nostres ments. No era difícil argumentar a favor de l’afirmació. Només calia esperar que els esdeveniments parlessin per ells mateixos. Tots els alumnes de l’Stuard estaven contents amb les classes de psicologia que impartia cada setmana, però encara estaven més cofois de mi. Tots dos ho sabíem, mentre s’acceleraven els progressos. En Vikram i en Juan caminaven i parlaven durant les pauses, se’ls veia feliços. L’Stuard em mirava de reüll, amb una certa incredulitat. L’Stuard era un home de poques paraules fora de les classes, i el seu cap no parava d’imaginar-se com seria la realitat si hagués rebut una educació diferent. El seu pare havia estat un home violent, poc sensible, que havia viscut la gran guerra i que no s’ocupava de la vida emocional dels seus fills, només pensava en els seus estudis i en l’èxit social que obtindrien si s’aplicaven diàriament a rendibilitzar els diners i les hores invertides en el seu ensenyament.


L’Stuard havia estat un noi rebel, a la seva manera, l’única que va autoaprendre i en la qual s’emmirallava constantment. De tant observar-se, només es veia a si mateix, i per aquest motiu arribà a la conclusió que necessitava un ajudant en els seus estudis sobre la telepatia. Que havia de contrastar el que ell llegia mentalment amb el que una altra persona en llegia en la ment dels seus alumnes. Que la telepatia no podia ser unidireccional o bidireccional, sinó tridireccional. Si no, no podia avançar en les recerques, necessitava de la dialèctica que li proporcionés algú que es col·loqués en el seu nivell de pensament per a poder-la fer avançar, i no només llegir el pensament dels altres. Sovint es preguntava de què servia llegir en la ment d’un altre si no hi havia un pas endavant. Si no era possible corregir una situació, i si no era possible canviar la realitat externa i interna dels individus. 


De vegades me’l mirava, i en llegir el seus pensament el veia patir. Veia com reproduïa sense voler aquella violència que havia heretat del seu pare, i de la qual no se’n sentia orgullós. Era més fàcil fer canviar als altres, que canviar-se a si mateix. 


8 comentaris:

PS ha dit...

Sintetitzant em quedo amb la frase de la Mercè Cuartiella i la teva darrera. Fan pensar.
El que hi ha al mig de l´entrepà m´està agradant...

Em recomanes el llibre de la Cuartiella?

esborrall ha dit...

Procurem doncs, que el que surti del nostre pensament no estigui "contaminat".
Sempre m'ha agradat el mot "A l'inrevés" o a frase "El que no t'agradi canvia-ho.
...Comencant per un mateix, afegiria un cop llegit el que has escrit.
No m'agradaria llegir la ment d'un altre. Normalment les interpetacions són errònees i no ens serviria per canviar el món.
^0^
Tampoc estic segura de voler canviar-ho. No sabria per on començar.

Macondo ha dit...

El que hi ha al mig és un entrepà fet amb rapidesa i que es podria desenvolupar molt més, simplement és una idea esquemàtica.

Mira, això de les recomanacions és una mica perillós; a mi m'ha agradat l'anàlisi psicològica dels personatges, crec que en fa una molt bona aproximació. Potser no te'ls acabes de creure, però novel·la i realitat són mons diferents.

Macondo ha dit...

Si hi ha quelcom que no es pot llegir és la ment, per sort! Imagina't un món on és pogués saber exactament què pensa l'altre, no caldria ni parlar, una mica avorrit.
No sé...jo diria que la gent canvia poc, com t'ho diria...hi ha quelcom essencial que fa que siguem com som, però sempre està a les nostres mans prendre decisions. Així ho he fet quan ho he cregut convenient.

Macondo ha dit...

Pert cert, de què era l'entrepà?

PS ha dit...

De literatura de la vida, pota negra.

M. J. Verdú ha dit...

Un plaer aterrar en el teu blog i gaudir de les teves reflexions

Macondo ha dit...

Gràcies, Mª Jesús, de seguida vaig a llegir els teus i els teus fantàstics contes.
Benvinguda